Un dia de març del 1919, en el Bar Torino, en ple centre de València, un grup d'entusiastes es reuniren i parlaren d'allò que els apassionava: el futbol. Era l'origen del València CF.
D'aquesta manera s'acomplia amb una dita popular que afirma que hi ha llocs i moments en els quals es creen les condicions adients perquè nasquen les millors propostes o negocis. La dita, a més, especifica l'espai i unes condicions no escrites que hi són necessàries. Segons aquest proverbi popular cal assaborir els plaers de la taula, gaudir de bona companyia i crear un ambient agradós on tots el comensals aporten les seues idees en una conversa amena per a què, tot plegat, alguna d'elles arribe a convertir-se en realitat i, en alguns casos, assolisca certa transcendència.
Aquesta situació es va produir també a Bellreguard una vesprada del 1954. Antoni Pastor Bañuls solia reunir-se al desaparegut Bar Trèvol per gaudir de la companyia dels seus amics Miquel Carbonell Viciano, Tomàs Borràs, Josep Cremades, Emili Ballester Gadea, Estanislau Estrugo Pastor i Abelard Cremades Moscardó. Aquella vesprada haguera pogut ser com una altra, però no ho va ser. Tots els allí presents estigueren d'acord amb la proposta d'Antoni: la creació d'una confraria de Setmana Santa dedicada a la Mare de Déu de la Soledat. Encara no eren conscients de l'abast de la seua decisió però anaven a fer història. La dita popular havia triomfat de nou.
Seixanta anys després, aquesta història i les relacions entre els seus protagonistes formen part del llibre «La religiositat d'un poble. Història de la Confraria del Silenci, Pas de la Soledat de Bellreguard», presentat ahir a l'església parroquial de Sant Miquel de Bellreguard i publicat per Edicions 96 i per la tenacitat de la Junta Rectora encapçalada per Alexandre Ruiz en la recerca de les seues arrels històriques.
La investigació analitza les relacions polítiques, socials i econòmiques dels seus veïns en uns anys marcats per la reconstrucció de la nova església, sense oblidar les influències rebudes al Bellreguard dels anys 50 i que possibilitaren l'aparició de la confraria i la seua evolució històrica fins arribar a l'actualitat. Tal vegada un dels aspectes que crida especialment l'atenció és l'existència d'una xarxa de relacions personals entre Bellreguard i Gandia basades en l'amistat, els negocis i l'educació rebuda a l'Escola Pia, semblant a les actuals xarxes socials, on tots es coneixen i interactuen intercanviant-se influències mútues. Aquestos aspectes s'hi troben darrere de la fundació de la confraria i del model de Setmana Santa de les dos poblacions.
Però, a més, el llibre també proposa viatjar des de la primitiva rectoria de moriscos del segle XVI fins al context anterior a la Guerra Civil com a llavor del que serà l'església i les devocions més contemporànies, i tot amb una intenció: explicar per què triar la Soledat quan aquella vesprada del 1954 aquells joves podien elegir qualsevol altra devoció.
