Todo está atado y bien atado», deia Franco convençut d'haver assentat les bases que perpetuaren el règim establert en els seus quaranta anys de dictadura. «¡La calle es mía!», cridava Fraga tractant de justificar les seues repressions contra les manifestacions populars d'aleshores. En l'últim debat de l'estat de la nació a Mariano Rajoy li va sorgir la vena autòcrata que li bull a les venes, manant callar al socialista Pedro Sánchez i ordenant-li que no hi tornara mai més per allà. Són els rampells de la dreta més despòtica que encara ens governa.
També a Gandia Arturo Torró, en les últimes raneres del seu mandat, fa ús i abús del dret que creu erròniament que li dóna la seua majoria absoluta. Amb una hiperactivitat voraginosa i com si d'un negoci propi es tractara, fa i desfà, contracta, acomiada, convenia, compra, ven, atorga, adjudica, amaga, regala, truca. Signa sense consens ni explicacions les operacions més sorprenents, la majoria de les quals enfonsen Gandia en la misèria o la fan quedar en el més absolut dels ridículs. I tot amb la complicitat ignara o filisteua de les dotze cabotades dels membres del seu govern i de la resta del Partit Popular que no posa fre a tant de disbarat. Al parer de Torró l'oposició només aprofita per a completar els vint-i-cinc escons del saló de plenaris.
En quatre anys ha deixat ben palesa la seua gosadia en idear i posar en pràctica mil i una estratagemes econòmiques de dubtosa legalitat. També ha deixat una sèrie de perles per a la història de la coentor que ofenen la dignitat de Gandia i dels gandians.
Avui ens centrem en les de més relleu recordant l'episodi protagonitzat, només encetar la legislatura, pel Real Gremio de Halconeros de España, reunit a Gandia amb l'objecte de sol·licitar al Papa la proclamació de San Francesc de Borja com a «Patrón Universal de los Halconeros y de la Halconería de España». Una celebració extravagant i anacrònica amb la pretensió afegida de crear, a la nostra Alqueria del Duc, un centre internacional de la falconería que, segons el falconer major, «ayudará a desestacionalizar la playa». I tot amb vist-i-plau, satisfet i generós, de l'alcalde que es va avenir a subvencionar aquell ritus insòlit a canvi dels títols de Falconer d'Honor i Conciliari d'Honor que els varen atorgar, respectivament, a ell i al senyor abat.
La vara de comandament ha tingut aquestos dies en l'aire a l'alcalde. Fa dos mesos va renàixer l'afer, esdevingut l'any 1883, quan l'alcalde de Pinet li arrabassà la vara al de Gandia. Arran d'això i del suggeriment d'algun il·luminat, Torró acaba d'atorgar eixe símbol del poder a la Marededeu dels Desemparats. Una bufonada en ple segle XXI que recorda la d'aquella església on es conserva, com a un tresor, una ploma del arcàngel sant Gabriel.
No paren ací els despropòsits, Torró acaba d'anunciar la compra de mig milió d'euros de polseretes que es distribuiran gratuïtament entre el xiquets, evitant així, diu, que s'extravien per la ciutat. D'on eixiran les polseres, a quins xiquets beneficiaran, com les distribuiran, ni se sap.
En ser important, tot això és peccata minuta, meres anècdotes que fan amagar el cap sota l'ala als gandians. El catàleg de les vertaderes aberracions del govern d'Arturo Torró i els seus xicots, no cabrien en dos dotzenes d'articles com aquest. Ara mateix ens preocupa el «rescat» que el ministeri de Montoro està a punt de fer a l'ajuntament de Gandia, recurs perillós les condicions del qual no s'han donat a conèixer, però que fa sospitar que l'operació ens hipotecarà durant molts anys. I el projecte fantasma del parc aquàtic en plena marjal que el govern ven com a una gran solució a l'atur. L'embolic de les televisions locals, tantes voltes denunciat des d'ací, que implica al propi Arturo Torró. L'amenaça d'urbanització que peça sobre la Platja de l'Auir, important reserva ecològica i mediambiental. El recolzament generós a la Universidad Católica de Valencia, en detriment de la pública i altament reconeguda Universitat de València, amb més de 500 anys d'antiguitat i amb una investigació d'excel·lència, ignorant olímpicament el conveni signat entre aquesta i l'ajuntament de Gandia.
Això només per anomenar uns quants dels escàndals que marcaran a foc la legislatura d'Arturo Torró.
