Europa (con)viu a l'institut Serpis

«Europa: ti vedo e ti vivo» (Europa: et veig i et visc) és l´Erasmus+ KA2 del qual forma part l´Institut públic d´Educació Secundària (IES) Serpis de València junt amb centres de Grècia, Itàlia, Romania i França. En total, 56 alumnes i 16 professors porten quasi tres anys treballant sobre què és Europa i quins són els valors comuns i els sentiments que, al llarg de la història i en l´actualitat, unixen les diverses nacionalitats.

Hui tornen a casa els docents i estudiants estrangers que han passat 10 dies en València, la majoria d´ells d´intercanvi a casa de l´alumnat valencià. Durant estos dies, a més de realitzar treballs en grup, han visitat l'Albufera, la Ciutat de les Arts i les Ciències i la Llotja; i han conegut les pescadores del Palmar i el Tribunal de les Aigües.

Segons explica María Jesús Rabadán, professora de Tecnologia, l´objectiu és «treballar els valors de solidaritat, democràcia, llibertat, igualtat, laicitat, diàleg i pau amb els quals es formà la Unió Europea (UE)», i això ho fan de dues maneres: investigant sobre el que han anomenat «memòria recent» i sobre la «memòria profunda».

«A Espanya, per a treballar la memòria estudiem quatre personatges rellevants en la història: Felipe González, Javier Solana, Enrique Barón i Salvador de Madariaga», apunta Rabadán. «Però la UE no es crea només amb el Tractat de Roma de 1957, sinó que busquem les arrels de la història en cada ciutat», afirma.

A València, l´última parada abans que el projecte finalitze a Florència en 2019, els docents van considerar que el Tribunal de les Aigües, la institució de justícia europea més antiga, representa els valors de diàleg, justícia i democràcia; i l'Associació de Dones Pescadores del Palmar són exemple d´igualtat, ja que abans el dret de pescar a l´Albufera només el tenien i heretaven els homes.

D´altra banda, apunta la docent, la Llotja és sinònim de diàleg i de la unió amb Florència i altres ciutats europees, pel comerç i per la ruta de la seda. A més, els banquers donaren diners als reis Catòlics per als primers viatges a Amèrica. La Ciutat de les Arts i les Ciències simbolitza, entre altres coses, la laïcitat.

«Busquem l´origen de la ciutadania europea, què tenim en comú tots els països d´Europa i quins són els valors que trobem en les nostres ciutats i pobles», assegura. Per això, els últims dies van passar per tots eixos llocs.

Després dels viatges, cada centre fa dos vídeos: un sobre la memòria recent i altre sobre el que han descobert de memòria profunda.

Però l´alumnat no treballa només amb la tecnologia; el projecte -coordinat per Itàlia i en el qual participen sis instituts- compta amb la col·laboració de l´Institut Universitari Europeu de Florència. Stefano Porciello, un dels seus treballadors, explica que la institució busca donar a conéixer els documents i les fonts primàries tant d´institucions com d´arxius privats, en els quals va escriure´s la història per primera vegada. «Els expliquem com fer una recerca, les paraules clau, la biografia dels personatges... és molt important que sàpiguen buscar», detalla, «perquè ahí està la història de la UE i dels seus ciutadans i ciutadanes».

«Ara han viscut i sentit»

«El més bonic d´estos projectes és que, per primera vegada, estos adolescents es troben amb estudiants d´altres països, el que fa que comprenguen què vol dir ser europeu. També és molt important per als professors, ja que descobrixen altres maneres d´ensenyar; beneficia a tots», considera Porciello.

Jean Marc Bernard, professor del Lycée Malraux de Biarritz (el centre participant de França), coincidix en el fet que «Europa: ti vedo e ti vivo» és «una possibilitat de conéixer altres centres, països, cultures i percepcions d´Europa». «El sentiment europeu era un assumpte acadèmic que els nostres alumnes havien escoltat, però no sentit ni viscut, com han fet ara», opina. La seua companya, Katrine Delage explica que els Erasmus+ són «completament diferents» als intercanvis que es feien fins ara. «Ara treballem cinc països al mateix temps i és completament diferent; veiem que l´alumnat s´involucra molt en el projecte i que això dura en el temps», assevera.

Dídac Royo estudia 1r de Batxillerat a l´IES Serpis i per a ell l´experiència s´ha traduït en «l´oportunitat d´estar amb alumnes d´altres països, vore com treballen en altres escoles i comparar com són les classes». «A Itàlia he vist que la diferència és que són menys per classe i treballen més en grup», assegura. A la seua companya Sofía Khundoo «sempre» li ha agradat «conéixer altres cultures i, en lloc de viatjar, ens donen l´oportunitat que ells vinguen i poder interactuar i treballar amb ells ací».

Niccolò Salvestrini té 18 anys i és un dels estudiants italià que ha participat en el projecte. En un correctíssim valencià diu que l´Erasmus+ li ha semblat «molt interessant, perquè desperta la curiositat». «És un projecte molt informatiu que ha canviat la meua manera de pensar. Abans de començar, no sabia tantes coses de la UE com ara», destaca. A Lorenzo Tatini, de 17 anys, el viatge li ha aprofitat per a millorar el seu castellà, que ja parla amb fluïdesa. «Hem aprés molta cultura i idiomes. Participe en el projecte perquè l´any passat vaig allotjar a Jorge, de l'IES Serpis, i ara estic jo a sa casa. És una experiència molt bona», afegix.

En el cas de l'alumnat del Serpis, els participants es sumaren voluntàriament, i a l´inici del projecte quedaven fora d´horari lectiu per a preparar el temari. Gràcies a este Erasmus+ KA2, la primera promoció plurilingüe del centre ha pogut treballar Història, Tecnologia, anàlisi de textos, idiomes... i altres habilitats d´una manera diferent.