El llegat d’Enric Valor a l’ensenyament

L’ensenyament no oblida la figura d’Enric Valor (Castalla, 1911-València, 2000), de la qual enguany es commemorarà el 110 aniversari del seu naixement. El lexicògraf, narrador i gramàtic valencià està ben present a les aules d’arreu la Comunitat Valenciana, a través del seu diccionari, la flexió verbal i, sobretot, les rondalles, valorades pel professorat de tots els nivells educatius.

Lectures en grup i individuals, contacontes i representacions teatrals fan que estes historietes, eminentment valencianes, siguen un recurs pedagògic flexible per a totes les edats. A través de les paraules d’Enric Valor diferents generacions —i també les actuals— han conegut personatges tradicionals, estrambòtics, valents i intel·ligents, a més dels paisatges i allò més genuí de les diferents comarques valencianes.

Un dels centres que aposta per treballar el llegat d’Enric Valor a classe és el Col·legi Nuestra Señora de Fátima, de Sueca. Maria Vázquez, professora d’Anglés i també de Valencià a 4t d’ESO, explica que a classe descobrixen la figura de l’escriptor i cada alumne llig a casa i prepara la presentació sobre una rondalla, a més de treballar el vocabulari. Després, entre tots, trien les que més han agradat i preparen una adaptació teatral. «Per grups, passen el text narratiu a un teatral i després fan els assajos. Normalment ho representem al saló d’actes, per a tot el col·le i les famílies, però enguany amb la covid-19 van gravar un vídeo amb motiu del Dia del Llibre» apunta la docent.

Per a ella, l’obra de teatre fa que els textos de Valor «servisquen tant per als alumnes de tres anys com per als de 16, ja que agraden tant a menuts com a majors», detalla. «Uns alumnes fan de narradors, altres els personatges… Els encanta, s’ho passen molt bé, perquè també es disfressen. Quan comença el curs sempre em pregunten si ho farem», diu.

«Quan els dius de llegir, generalment no els agrada, però les rondalles són curtes, les conten a la resta…», afegix la professora, que explica que esta iniciativa la fan cada any a 4t d’ESO, des de la passada crisi. El que Vázquez destaca de les rondalles és que són «llegendes amb personatges que són de la nostra tradició valenciana», a més del «vocabulari amb grans descripcions de pobles i de montanyes del paisatge valencià... que arriba molt als alumnes».

En la mateixa línia s’expressa Lola Andrés, professora de Valencià de l’IES Benimàmet, que destaca l’aportació d’Enric Valor com a gramàtic i també com a autor de textos narratius. «Servix perquè els alumnes sàpiguen què és una rondalla. A la primera etapa de l’ESO es treballen molt els contes. Són textos curts i molt profitosos, i també es veu la seua figura com autor i gramàtic, perquè és una eminència. Per exemple, la flexió verbal, a més de fragments de les seus novel·les en Batxillerat», detalla la docent.

Però, sobretot, valora la seua tasca com a folclorista, ja que «arreplega una gran quantitat de contes populars, que servixen per a conéixer part de la geografia o personatges populars». «Era un home valuosíssim: lexicògraf, folclorista, narrador… de tot, polifacètic a dir prou, una barbaritat», assegura De Andrés.

Valors: enginy i no força

La destresa d’Enric Valor amb les paraules i la seua estima pels mots la coneixen bé a Edicions del Bullent. Esta editorial independent publica els coneguts llibres de rondalles, presents des de fa dècades a moltes biblioteques escolars, i ara prepara una adaptació per als més menuts, amb un vocabulari més senzill però sense perdre l’emprempta de Valor.

Núria Sendra, editora de Bullent, assegura que era «un apassionat per la llengua i les paraules». «Les rondalles fundacionals expliquen com som els valencians i, en moltes ocasions, amb una protagonista femenina que aporta la valentia i la intel·ligència, i això que a la cultura popular hi ha pocs llibres amb preponderància femenina...», exposa. I és que, a més d’estima per la terra, les rondalles també mostren valors.

«En general, en quasi totes, el protagonista resol les dificultats a base d’enginy, no a través de la força. No és una virtut que no es contemple, però es dóna més el cas del protagonista enginyós, treballador… Tot això és el que està en les històries fundacionals, a més d’una descripció enamorada de les nostres terres, productes i paisatges», exposa Sendra.

«Enric Valor aboca amor a la terra, als nostres pobles, als costums, al llenguatge… aprens moltes paraules llegint-lo, perquè les utilitza d’una manera molt poètica», afegix.

A més, d’ell també destaca «la virtut de ser «un home elegant i discret» i, en referència a la recent polèmica de retirar el seu nom d’un carrer de Mutxamel, Sendra recorda que ja en vida l’escriptor es va enfrontar a una situació similar, però amb el nom d’un institut.

«Deia que la llengua havia de ser patrimoni de tots, universal... i que algunes d’estes polítiques es feien per agradar a un sector. Defensava l’antiguitat de la llengua i que tenia una vitalitat i, que no vindria cap polític a donar-li-la. Per això feia molts esforços per a ensenyar les paraules i, sobretot, tenia molt d’amor per la llengua, el paisatge, els nostres productes i la nostra gent», puntualitza l’editora de Bullent, que ja prepara la 40a edició dels premis Enric Valor.

14 escoles i instituts

Recentment, al CEIP Ramón Laporta de Quart de Poblet ha rebut la visita de Jordi Raül Verdú, adaptador de les rondalles amb Bullent i amb qui l’alumnat va poder parlar sobre les històries. Esmeralda Sanjuán, mestra d’esta escola pública, explica que «paga la pena a tots els nivells» treballar les rondalles d’Enric Valor.

«Normalment ho fem de 3r a 6é i les mestres també preparem contacontes per als més menuts. Son històries divertides i originals, contes d’ací, i és una llàstima que es perden. A més, són millors que altres contes tradicionals», assegura Sanjuán, que també és la responsable de la biblioteca del centre.

Normalment, a l’escola, feien representacions de titelles de les rondalles vistes a classe —perquè a l’alumnat «li agrada molt involucrar-se», diu la mestra— però, enguany, amb la pandèmia, estudien una opció similar a la del Col·legi Fátima, i gravar els treballs perquè puga vore-los tota l’escola.

Estos són només alguns exemples de la pervivència de l’obra d’Enric Valor a les aules valencianes, que també recorden a l’escriptor mantenint viu el seu nom. I és que, per tota la Comunitat Valenciana, es conten un total de 14 centres educatius (escoles, instituts i centres d’adults) que porten amb orgull «Enric Valor» al seu nom. Per exemple, hi ha centres a Mislata, Gandia, Picanya, Monòver, el Campillo o Alzira.