Una expedició científica a l’Antàrtida per a conéixer la personalitat dels pingüins

Els canvis ambientals afecten la naturalesa, especialment la fauna i la flora. Moltes espècies, marines i terrestres, funcionen com a termòmetres de la salut del planeta i els seus comportaments són crucials per a conéixer millor els aspectes sobre la seua biologia, les seues zones d’implantació o les seues rutes migratòries.

Un equip internacional de científics de diverses institucions europees es troba ara en la Base Gabriel de Castilla, a l’Antàrtida, per a estudiar les conseqüències evolutives de la personalitat de diverses poblacions de pingüins amb l’objectiu d’obtindre conclusions sobre la resposta de cada individu als canvis ambientals del continent antàrtic.

Es tracta del projecte Perpantar (Personalitat de Pingüins Antàrtics) liderat per Andrés Barbosa, que va ser biòleg i investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i en el qual participa l’Institut pluridisciplinari Hubert Curien, la Universitat d’Alcalá de Henares, l’Acadèmia Polonesa de Ciències i, enguany, també un equip de l’Oceanogràfic de València.

La campanya antàrtica està centrada en estudiar la conducta individual de diverses poblacions de pingüins (Pygoscelis papua, Pygoscelis adeliae i Pygoscelis antarcticus) que habiten en la zona d’Illa Decepció, i determinar patrons de conducta que permeten establir conclusions sobre cadascuna d’aquestes espècies i, en particular, sobre cada individu.

La reducció de l’aliment en les seues zones habituals, ocasionada principalment pels canvis ambientals, està provocant la migració de diverses poblacions de pingüins a altres àrees en les quals l’alimentació és més abundant.

L’objectiu del projecte Perpantar és conéixer la personalitat de cada individu per a determinar la seua resposta a estos canvis i la seua tendència a explorar noves zones per a tractar de pal·liar els efectes enfront del canvi climàtic.

Recollida de dades

Els investigadors duen a terme diferents mostrejos per a la recol·lecció de les dades, com a femta, sang i mesures morfomètriques en individus juvenils i adults. Per a conéixer el comportament de cada animal, l’equip els presenta un objecte desconegut, com un corró de pintura, que permeta als investigadors romandre prou allunyats dels individus per a no influir en la seua conducta i així valorar la seua resposta a eixe objecte. En funció de la reacció, els científics extrauen conclusions sobre la seua personalitat.

Amb les mostres de sang, per part seua, es tractarà d’entendre l’estat de salut global de les colònies i altres dades que els permeten obtindre un diagnòstic sobre les diferents patologies existents; es tracta d’informacions significatives per al futur de les espècies.

Satèl·lits als animals

L’Oceanogràfic de València, situat en la Ciutat de les Arts i les Ciències, participa enguany en la instal·lació de dispositius satel·litaris als animals per a entendre les seues rutes migratòries i les seues zones d’alimentació durant l’època hivernal.

L’equip de l’aquari valencià ha col·locat xicotetes càmeres i geolocalitzadors als animals per a determinar els patrons de migració de les colònies en funció de la capacitat exploratòria de cadascun. Per a poder dur a terme la instal·lació amb els pingüins de l’Antàrtida, s’han realitzat assajos previs amb els animals que habiten en l’Oceanogràfic.

La possibilitat de fer-ho en condicions molt controlades com les de l’aquari valencià, i acompanyats de l’equip de veterinaris i investigadors que coneixen bé el comportament de cada individu, fa de l’Oceanogràfic el lloc idoni per a executar les proves i garantir l’èxit dels dispositius en animals que habiten en el medi natural.

La reducció de l’aliment en les zones habituals, ocasionada principalment pels canvis ambientals, està provocant la migració de diverses poblacions de pingüins.

Suscríbete para seguir leyendo