Audiovisual, més enllà de l'entreteniment

Els projectes audiovisuals estan presents a les aules, amb ajuda de diverses iniciatives, entre elles la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE), que fins al 29 d’octubre arribarà a 60.000 xiquets i xiquetes de tota la Comunitat Valenciana a través de projeccions, tallers i altres activitats, en una trentena de municipis. Des de fa temps, l’audiovisual és una ferramenta més que el professorat aplica a l’ensenyament, perquè l’alumnat puga aprendre tant creant com visualitzant. La societat es troba en un punt on la tecnologia avança més de pressa del que es pot imaginar a llarg termini i l’educació ha experimentat grans canvis als darrers anys. L’ensenyament no es vol quedar arrere, i això comporta que molts dels models que s’havien utilitzat canvien per trobar un equilibri entre la docència i l’audiovisual.

Un exemple és la tasca d’Ester Martorell, amb 25 anys a la docència, qui mentre combinava el seu treball a dos centres diferents, es va veure en una revolució que la va dur a adaptar-se al món audiovisual. Al centre concertat de La Purísima Franciscanas de València, on treballa actualment, es va trobar amb tauletes tàctils. En un principi, «els alumnes ho trobaren tan estrany que imprimien, per fer apunts i subratllar», explica. Així i tot, l’adaptació va ser rapidíssima i «a l’any, utilitzar la tauleta tàctil era indispensable». Com a docent d’Educació Plàstica i Visual, va veure que la seua tasca podia ser més clara per a l’alumne, «ja podien veure imatges, abans era impossible».

La implementació de l’audiovisual, a més de servir com a ferramenta per a tenir els continguts educatius actualitzats, també motiva a l’alumnat a aprendre d’una manera diferent amb serveis que tenen al seu abast. Així ho conta Natxo Moral, docent a l’IES El Quint de Riba-roja des de ja fa dèneu anys. «Cal formar-los en el bon ús», explica. Enfront de la possessió d’un aparell electrònic per gran part de l’alumnat, apareix la necessitat de trobar tècniques on els aparells no tinguen sol un ús dirigit a l’entreteniment, sinó també per a educar-se. «L’audiovisual ha d’estar més present, no sols com a recurs, sinó com a mitjà de creació i recepció», defensa Moral.

La MICE, durant onze anys, ha fet que centres de tota la Comunitat Valenciana s’ensenyen i fomenten les tècniques audiovisuals. Aquests dies, es desenvolupa l’edició d’enguany, en la qual s’espera sobrepassar els 60.000 espectadors en les diferents projeccions, dirigides al públic escolar. Com en cursos anteriors, l’alumnat del CEIP Serrería de València és el protagonistes de l’espot promocional, dedicat aquest 2023 al centenari de la mort de Sorolla. A través de més de 3.000 pel·lícules seleccionades i projectades en este temps —moltes d’elles, fetes pels xiquets i xiquetes—, la MICE és un referent en l’educació audiovisual, comptant en l’actualitat amb seus fora d’Espanya. 

«Els xiquets són natius digitals, però és un mite», reflexiona Josep Arbiol, fundador i director de la Mostra. Explica que els alumnes utilitzen les tecnologies, encara que «saber utilitzar sols TikTok no és saber com donar-li un bon ús». L’objectiu és donar educació audiovisual, a través de tallers amb diferents temàtiques, com ara per exemple robòtica, foment lector, i llenguatges inclusius amb àudiodescripcions i subtitulats. «Cerquem provocar a l’alumnat, però fora del focus comercial: volem que creen per gust», manifesta el director. 

En edicions anteriors, l’IES Lluís Vives de València va guanyar un premi en la MICE amb el seu projecte «Monstruari», sobre els personatges que espanten els més menuts i que va ser guardonat en diferents premis, entre ells el Premi Audiovisual Sambori-MICE. La professora de Cultura Audiovisual i encarregada del projecte, Carmen Belmonte, fa més de 34 anys que motiva als seus alumnes utilitzant l’audiovisual. «Per a mi, és una manera de donar-li dignitat al seu llenguatge», explica, però va haver d’aprendre des de zero. «No havia fet abans res d’audiovisual, açò és un aprenentatge continu», confessa. Tot i això, amb el suport d’altres professionals com l’escriptor i guionista Mario Torrecillas, i el coordinador de «Monstruari» Emilio Martí, va arribar a «un punt d’inflexió», endunt-se un premi de la MICE i projectant el curt a Cuba.

Els tallers audiovisuals també formen part del projecte al Centre de La Purísima-Franciscanas, on «aquest any la temàtica és sobre la salut mental», apunta Ester Martorell. «Els alumnes graven escenes separades i després ho posen tot junt», conta la docent del centre concertat. Explica que hui dia, «la capacitat d’atenció en els alumnes ha baixat», per això utilitza al seu favor les eines audiovisuals per atraure als alumnes.

Així és com les noves tecnologies posen a disposició dels centres una ferramenta més, que «saben utilitzar tant professors com alumnes», conclou, per la seua part, Carmen Belmonte. Amb tot i això, de vegades resulta complicat implementar-ho en totes les assignatures o col·legis: «al nostre centre sols s’implementa en les assignatures optatives», explica Moral. De certa manera, hi ha molt de camí per recórrer, però també molt de camí ja fet: l’audiovisual és el, present, i futur.