Recuperant l'ofegabous: Els 25 nous inquilins de la bassa de Benissa

Escolars de l’IES Josep Iborra també participen en un acte en què la Fundació  Oceanogràfic, ABAI i tècnics del Palmar van soltar ofegabous, per a repoblar la Mallada Verda amb esta espècia autoctòna i «vulnerable»

40 escolars de Benissa van participar en l'acte.

40 escolars de Benissa van participar en l'acte. / Levante-EMV

Levante-EMV

Tècnics de la Fundació Oceanogràfic van introduir el dilluns un total de 25 ofegabous (Pleurodeles waltl) en una bassa situada en l’Emmallada Verda de Benissa i construïda pels voluntaris de l’Associació Benissera Anti-Incendis (ABAI). En l’esdeveniment van participar 40 escolars de l’IES Josep Iborra de Benissa, guardes forestals i personal del Centre d’Investigació Piscícola del Palmar.

L’ofegabous és una espècie endèmica de la península ibèrica i el Marroc declarada «vulnerable» pel Catàleg valencià d’espècies amenaçades de fauna, i en regressió en algunes zones de la seua àrea de distribució.

En esta ocasió, els 25 animals es van criar en les instal·lacions de l’Oceanogràfic de València i en el Centre de Conservació d’Espècies Dulciaqüícoles de la Comunitat Valenciana (El Palmar) i, després d’haver aconseguit el pes i la grandària adequada, es van soltar en una bassa avaluada i considerada apta per al manteniment dels ofegabous en el medi natural.

Exemplars d'ofegabous.

Exemplars d'ofegabous. / Levante-EMV

Els tècnics de la Fundació Oceanogràfic i del centre del Palmar fan controls periòdics per a conéixer l’evolució i estat sanitari de l’espècie en diferents punts de la Comunitat Valenciana. Per a fer el seguiment, els exemplars compten amb una marca individual —un microxip— que permet identificar-los i estudiar els seus moviments si tornen a ser capturats.

De fet, durant la rutina de seguiment, el dilluns es van trobar deu ofegabous en la mateixa bassa. Dos d’ells ja tenien microxip, mentre que huit, d’entre els que hi havia juvenils, no s’havien registrat anteriorment. Esta situació confirma l’èxit de la bassa de Benissa, no sols per la supervivència dels amfibis, sinó també per l’augment de la seua població.

Èxit del projecte de cria

El projecte de reproducció i cria de gallipatos de la Fundació Oceanogràfic, en col·laboració amb la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana, es va iniciar en 2017. Per a això, es va condicionar una sala (nacedora) en les instal·lacions de València, on es van situar aquaris destinats a completar el cicle vital de l’ofegabous i d’altres espècies amenaçades. Paral·lelament, es va iniciar un projecte de restauració paisatgística amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de conservar la biodiversitat associada als ecosistemes humits de la Comunitat Valenciana.

Durant 2018, la Fundació Oceanogràfic va iniciar una nova etapa centrada en la cura i el manteniment d’espècies de flora i fauna que habiten en ecosistemes d’aigua dolça, la qual cosa li ha permés adquirir una àmplia experiència en el camp de la conservació ex situ. Set anys després de l’inici d’este projecte, es continua posant a la disposició dels governs locals i de la ciutadania el coneixement adquirit, així com els recursos materials i humans necessaris per a continuar amb accions de conservació in situ i enriquir les iniciatives de conservació que desenvolupa la conselleria.

Amenaçat per l’acció humana

L’ofegabous, dit així per la creença generalitzada que vaques i bous podien morir-se si s’engolien un en beure de les tolles, té i ha tingut la seua major amenaça en l’acció de l’home i en l’abandó de les pràctiques agrícoles i ramaderes. Igualment patix la pressió per la introducció d’espècies al·lòctones i els productes químics que s’empren per a potenciar la producció agrícola.

El seu aspecte és molt potent, com el d’un animal prehistòric amb ulls destacats, i pot mesurar fins a 300 mil·límetres de longitud. Este tritó és voraç i s’alimenta d’invertebrats aquàtics, mol·luscos, carronya, fins i tot cucs o larves d’insectes. És l’únic amfibi amb cua que viu en la Comunitat Valenciana i en la seua supervivència també va haver d’enfrontar-se a la captura i comercialització il·legal.