Així estan a Can PP i a Can Ciudadanos, fora del terreny de joc. Descol·locats a nivell estatal, a nivell valencià i a nivell municipal. Però no sols descol·locats, també rabiosos. Rabiosos perquè l'opinió pública està comprovant com de nefasta és la seua manera de fer oposició: desqualificacions, batalletes estèrils, falses polèmiques? Soroll en general. Ara ja sabem que la seua política és deplorable tant quan juguem de locals com de visitants. I la ciutadana no s'ho mereix. No es mereix uns representants polítics que promouen l'enfrontament i la divisió en comptes de treballar per la cohesió social.
Un any queda per les eleccions autonòmiques i municipals, i la dreta haurà de reflexionar per què ha quedat exclosa del mapa polític. Una dreta que es nega a acceptar la Llei de Memòria Històrica que obliga a retirar els monuments feixistes dels carrers, que menysté reiteradament la nostra llengua i cultura i que s'oblida profundament dels col·lectius més vulnerables de la societat. En definitiva, una dreta rància i, a més, còmplice de la precarietat laboral, de l'especulació urbanística, de la destrucció del territori i del balafiament de les arques públiques. Els coneixem massa, malauradament, i tenim memòria.
Malgrat tot, PP i Ciudadanos (ara en mode alt-right) encara venen a donar-nos lliçons de gestió i de constitucionalisme com a bons salvapàtries que s'autoproclamen. Un patriotisme molt útil per a think-tanks com FAES i les empreses de l'IBEX 35 però profundament perjudicial per la gent d'a peu. És allò que Albert Rivera en diu veure espanyols per tot arreu, mentre Isabel Bonig hi troba catalanistes de Vinaròs a la Patagònia. Haurem de recomanar-los visitar de tant en tant l'òptica perquè la vista d'ambdós comença a defallir.
Davant d'això, contraposem la realitat del dia a dia. I quina és? Doncs molt clarivident: les escoles de Castelló gaudeixen d'una vitalitat fascinant; la cultura impregna els carrers i revitalitza les places; la diversitat LGTBIQ+ es visibilitza sense embuts per part de les institucions; la multiculturalitat és senya d'identitat; el respecte al medi ambient és prioritari per a l'equip de govern; el món de la festa s'obre a la resta de col·lectius; el valencià recupera una posició que havia estat subalterna; i la transparència és una finestra oberta a la ciutadania.
És el que hauria d'haver estat el modus operandi habitual de l'administració, treballar per a les persones en majúscules. Però no, primer les gavines i ara també les carabasses segueixen encabotades en tornar a unes polítiques nocives pel conjunt de ciutadans i ciutadanes. Em reitere, deuen de fixar-se tant en les dades demoscòpiques que obliden posar-se les lents de la realitat. Descol·locats, clarament.
