A mi, m'emocionen els tarongers». Sempre em quedarà al record una frase que va dir una veïna de Fanzara el primer dia d'emissions d'À punt. Senyora, a mi també. I les alqueries. També m'emocionen el carrerons del nucli històric del meu poble i anar pel carrer i saludar la gent quan torne d'un viatge llarg i fa dies que no veig ningú conegut. Però sobretot m'emociona, i em va emocionar molt diumenge passat, recuperar la dignitat i els serveis públics per als valencians i les valencianes.
À punt naix (o renaix, segons es mire) com un mitjà de comunicació necessari tant per a vertebrar un territori com per a donar l'impuls que necessita el valencià. I parle com una docent que veu com sense aquests recursos que faciliten la comprensió i l'aprenentatge del valencià, la tasca del professorat és cada vegada més complicada. Perquè sense contextos en què s'utilitze la nostra llengua, sense viure en valencià, és pràcticament impossible aprendre'l i fer-ne ús en la vida diària.
Però per fi els nostres fills i filles podran escoltar persones que parlen com elles a la televisió i veurem normal escoltar els personatges de cinema en valencià, com intenta fer veure l'exposició de la Plataforma per la Llengua que es pot visitar a l'Espai Obert d'Almassora. El món audiovisual necessita l'impuls d'uns mitjans públics en valencià i de qualitat i ja hem pogut comprovar que els tindrem, amb una programació variada per a tots els públics d'informació seriosa i entreteniment.
La «valenciana» (m'encanta quan els iaios i les iaies es refereixen així a la nostra televisió) té una quarta part del pressupost que tenia l'antiga Canal 9. À Punt també té limitada per llei la capacitat d'endeutament, per evitar barrabassades com les que el PP va permetre a l'anterior canal valencià, el qual va acumular un deute de 1.200 milions d'euros.
Eixe, l'argument econòmic de despesa innecessària que el PP ha utilitzat moltes vegades per a impedir que el govern del Botànic recuperara el servei que ells van destrossar, ja no és vàlid. Ni creïble. Ni, si tingueren una miqueta de decència, digne d'esment. I ho és menys encara després que l'Audiència Nacional haja acreditat que van utilitzar contractacions i diners públics per a finançar les seues campanyes electorals. També a Almassora, on Compromís ha destapat aquesta mateixa setmana que en 2008 es van pagar a OrangeMarket més d´11.000 euros.
Sí, jo m'estime i m'estimaré sempre més que amb els meus diners es creen llocs de treball que que es pague propaganda electoral. À Punt donarà feina de manera directa a més 400 professionals de la comunicació i a milers més de manera indirecta. Moltes i molts professionals d'aquesta indústria van haver d'emigrar. A elles i a totes les persones que feu possible que a la meua saleta es torne a sentir valencià només ens queda dir-vos: Benvingudes!
