Amat Bellés (La Pobla Tornesa, 1949) es l'autor del cartell anunciador del Misteri de Castelló 2018, l'auto-sacramental que des de finals del S. XV i durant vora 300 anys es va representar sota les voltes de l'església major de Santa Maria, avui cocatedral.
El pròxim divendres, 14 de desembre, es recuperarà aquesta obra sota la producció d'una associació cultural creada per a la seua promoció i manteniment com un esdeveniment cultural de caràcter periòdic i popular. Amb una versió en castellà de finals del S. XVII, una vintena d'actors i actrius, amb l'acompanyament musical de la coral Tutto Voce i diversos músics, revifaran el relat sacre de la mort i assumpció al cel de la Mare de Déu, sota el barroc títol de «La famosa representación de la Asunción de Nuestra Señora a los Cielos».
El pintor de La Pobla ha volgut contribuir a la iniciativa cívica de recuperació i valorització del Misteri de Castelló amb un disseny molt especial per a ell. Recorda especialment com la seua àvia professava una devoció especial a la Mare de Déu adormida, també coneguda com «la gitadeta», i com va rebre de no molt bona gana el canvi iconogràfic a l'església del seu poble per una Mare de Déu dreta, sobre un núvol sostingut per angelets, essent assumpta al cel. «Eren molts els pobles i ciutats de les nostres comarques que celebraven el 15 d'agost la Dormició de la Mare de Déu i encara en resten alguns que ho fan amb una processó de la Verge morta, gitada sobre un llit», explica Amat. Per això, ha representat a la Mare de Déu adormida, d'acord amb la iconografia més antiga de la Verge d'agost, sorgida del Concili d'Efes i molt estesa pels territoris de l'antiga Corona d'Aragó des dels temps del rei Jaume I.
Per a expressar la serenor de Santa Maria en el seu trànsit, Bellés ha fet servir només el llapis, amb un dibuix minuciós i net, on el blanc neutre de la cartolina té tant de protagonisme com el gris del grafit. Per al fons de l'escena, l'autor ha elegit el blau celest i les estreles daurades de 8 puntes, en clara evocació als altars gòtics dedicats a la Mare de Déu de l'Assumpció, l'època en que es van iniciar les representacions d'aquest Misteri a Castelló i altres ciutats mediterrànies. El coixí sobre el qual reposa el cap de la Verge és l'element que condueix la transició des de la meitat inferior de l'obra, feta a llapis sobre blanc, a la meitat superior, en color blau i or.
D'aquesta manera, Amat Bellés evoca el somni com a experiència que connecta la realitat -el cos mort de la verge- amb la fe, el cel com a destí etern de qui no ha mort si no que dorm.
El tema marià ha atret en diverses ocasions l'atenció d'Amat Bellés, bé amb obres realment innovadores i força simbòliques, com ara les que es poden veure al retaule de l'església de La Pobla Tornesa o amb obres perfectament integrades en un estil artístic determinat, com ara les pintures que decoren la Basílica de la Mare de Déu del Lledó.
