Poc més d'un any de la signatura del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, continuem pensant que és un bon instrument per combatre la violència masclista i que les seues mesures estan tenint una bona implicació social. Els poders públics van fent camí i donant compliment a les obligacions emanades del propi Pacte.
En eixe recorregut, aquests dies, se'm assabentat, que una mesura del Pacte, la que es refereix a l'objectiu 3.1, nº 25 que diu «equiparació de la indemnització per víctimes de violència de gènere amb les víctimes de terrorisme en la legislació valenciana», estava contemplada als pressupostos per a l'any 2019, i que la Llei d'Acompanyament arreplega les indemnitzacions per a les famílies de les víctimes mortals de violència masclista així com la prelació del dret a percebre-les.
Una mesura considerada com un guany en un estat social i democràtic de dret, es transforma en injusta en la seua aplicació.
Estant d'acord amb que els poders públics arbitren tot tipus de mesures per a protegir a les víctimes i pal·liar el dany causat, en aquest cas indemnització econòmica, manifestem la nostra radical oposició a l'ordre de prioritat que s'estableix per a les persones perceptores.
En el projecte de llei s'estableix que en cas de mort, la indemnització es cobrarà per quest ordre i de forma excloent, primer la nova parella, en segon lloc els fills o les filles, després les persones progenitores i finalment si hi ha germans o germanes.
Si la llei no és esmenada en el tràmit parlamentari, estarem davant d'un nou triomf del patriarcat, ja que el primer en aquest ordre de prioritat és el marit o parella de fet de la víctima, per davant de les filles i els fills. Ni tan sols el Codi Civil ni la Llei General de la Seguretat Social arriben tan lluny. Després de les protestes d'associacions feministes i de les esmenes presentades pels partits polítics es proposa des de la Conselleria d'Igualtat com alternativa que es repartisca al 50% entre les criatures i la nova parella. Proposa que continua sent inacceptable.
Fem una crida als grups polítics per a que en el tràmit parlamentari esmenen aquesta part de la mesura i siguen les criatures les primeres en l' ordre de prioritat i al 100 % .En cap cas, les associacions de dones i les organitzacions socials i polítiques anem a desistir en la nostra demanda per que així siga.
No són poques les dones que sent víctimes de maltractaments, no s'atreveixen ja no a denunciar sinó a trencar la convivència, pel temor, desgraciadament fundat, que les seues filles i fills també puguen patir maltractament o al fet de que un jutge o jutgessa puga acordar la custòdia compartida, deixant a les seues criatures sota la custòdia d'un pare maltractador.
A les mares, a les dones, els que més ens importa son les nostres criatures, qui cuidarà d'elles, que els podrà passar quan no estem, no debades, el maltractador en ocasions diu: «et vaig a donar on més mal et fa» i en ocasions compleixen l'amenaça i maten als fills o filles. Per això, és tant important que no afegim patiment a les dones, que la mesura siga esmenada i ajude a reparar el dany causat. No podem fallar a les dones després de mortes. Les criatures, primer.
