30% DTO ANUAL 24,49€/año

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els primers afusellaments del franquisme, la brigada del SIM

El 3 d’abril, tres dies només des de l’entrada de les tropes de Franco a València, fou jutjat de manera sumaríssima i posteriorment executat el comissari Loreto Apellaniz i 20 persones més

Els primers afusellaments del franquisme, la brigada del SIM

Els primers afusellaments del franquisme, la brigada del SIM

Un dels primers actes de les forces d’ocupació franquista a València fou el judici sumaríssim i execució del comissari Loreto Apellaniz i els membres de la seua brigada del SIM (Servicio de Investigación Militar) el dia 3 d’abril de 1939, tot just tres dies després que les forces d’avantguarda dels rebels entrara a la ciutat del Túria. El 30 de març l’emissora Unió Radio de Valencia emetia una nota per a retransmetre-la a tots els valencians: «A las 8’30 el batallón de orden y policia de ocupación ha entrado en Valencia ¡Valencianos el Generalísimo Franco os ha liberado!». Foren els primers afusellats per la justicia franquista a València.

Els primers afusellaments del franquisme, la brigada del SIM

A la presó cel·lular estaven empresonats tots els mebres d’eixa Brigada Especial del SIM, excepte tres que pogueren escapar. La sort d’Apellaniz i els altres va quedar marcada per a sempre, després de que el triomf del colp del coronel Casado a Madrid esdevinguera irreversible. Molts membres del PCE foren engarjolats, junt d’altres que pertanyien al Servei d’Informació Militar (SIM), creat el 7 d’agost de 1937 pel ministre socialista Indalecio Prieto com un servei de contraespionatge. El director de la presó els guardava com a moneda de canvi per als ja vencedors en la guerra civil.

Els primers afusellaments del franquisme, la brigada del SIM

La Brigada Especial del SIM, dirigida per Loreto Apellániz, membre del PCE i abans de la guerra oficial de Correus, era una peça especialment cobejada pels franquistes, era la personificació de tots els mals de la pseudo-dominació comunista. Era hora d’imposar la nova justícia dels vencedors, la justícia de Franco. En un tres i no res, foren jutjats per un tribunal militar i condemnats a mort. El nou cap de l’Estat, el general Francisco Franco, donaria l’enterado per via telefònica, la urgència era total, hi havia que demostrar rapidesa i al temps, poca escrupolositat, i així va ser.

La Brigada Especial del SIM que s’havia fet famosa pels seus mètodes poc ortodoxes, tortures, simulacres d’afusellament, requises i detencions sense cap ordre judicial, i amb una relació molt estreta amb els membres de l’ambaixada soviètica a València, que en alguns casos participaren dels interrogatoris i tortures, fou dissolta el 7 de març i els seus membres detesos. S’inicià de seguida una causa judicial en el Tribunal Permanente de Justicia Militar de Valencia, per delictes d’alta traició, com a conseqüència d’una denúncia presentada pel PSOE, declarant tots els detesos entre el 8 i 10 de març.

Se’ls acusava d’abús de poder, i d’abusos sexuals, tortures, simulacres d’afusellament, intents d’apropiació de diners i joies de la Caixa General de Reparacions de la República, portar «un plan de vida fastuoso i celebrar fiestas y bacanales con mujeres de vida airada», i l’entrega d’armes llarges a l’ambaixada soviètica. Un dels membres de la Brigada Vicente Esplugues, diu en el sumari que no tenían interés en «desvincular las denúncias ya que contribuían a deprimir el ánimo de los detenidos».

El SIM tenia la seua seu al carrer Sorní, 7, però abans del 39 els caps del mateix permeteren que la Brigada Especial es traslladara a un xalet en direcció al Saler, Villa Rosa, on tenia les seus dependències, i també 12 cel·les per als presos, cel·les que no complien la més mínima possibilitat de moviments, ja que medien 65 cm. d’ample per 3 m de llargària. Villa Rosa estava completamente aïllada de qualsevol altra edificació, i tenia un ampli jardí. A l’edifici principal estaven els despatxos dels membres de la Brigada. En un d’aquestos despatxos, interrogaren i torturaren a militars que ells presuposaven traïdors, un dels més famosos, el coronel Andrés Nieto, cap de la 40 Divisió de Carrabiners, que es feu famós durant la batalla de Teruel, ja que va manar afusellar a varies desenes de soldats per amotinar-se. Apellániz, durant l’interrogatori, le rebentà l’oïda esquerra. En alguns interrogatoris estava present el secretari del PC, Vicente Talens, nascut a Llaurí i que havia sigut governador civil d’Almeria, i després de la guerra també afusellat a Paterna.

El dia 25 de març, les autoritats militars dictaren l’Auto de Processament després d’interrogar dos vegades a tots els membres de la Brigada Especial, i també a altres testics que havien sofert els maltractes i tortures. El processament no es va dur a terme ja que la desfeta final de la zona republicana no ho va permetre. Molts membres del PCE que romanien empresonats pel Consejo Nacional de Defensa foren alliberats a última hora, excepte els component de la Brigada Especial. Les tropes franquistes, quan entraren a València, es trobaren amb aquest botí, Loreto Apellániz i 20 més tancats a la presó, podriem dir que eren els únics. De seguida, la justícia franquista inicià un altre judici sumaríssim, tornant a interrogar a tots els seus membres. D’Apellániz, la Jefatura de Información de FET y de las JONS afirmava que «le distinguió en todo momento la crueldad y refinado sadismo».

El Consell de Guerra es va constituir a les 10 del matí del 2 d’abril, les actuacions del jutje instructor, el capità Tomás García García, es resumien en un sol full. Abans de llegir la sentència, el president del Tribunal va preguntar al cap dels escoltes si era segur llevar les manilles als acusats, a la qual cosa li va respondre que no, per tant els mantingueren d’aquesta manera mentre escoltaven la sentència, que deia el següent: «Fallamos que debemos condenar y condenamos...como autores de un delito de Adhesión a la Rebelión con las circunstancias de agravación de peligrosidad y perversidad social a la pena de muerte». I a la matinada del 3 d’abril foren afusellats. L’alferes metge, Rafael Cortés, certificava la mort d’Apellániz, «apreciando síntomas de muerte real producida por heridas de pequeño proyectil en cabeza y tórax».

Començava així una dura repressió entre tot aquell que tenia alguna taca de republicanisme. Es va jutjar a gran quantitat de persones que si havien comés excesos durant els anys de contesa, però també es cometeren infinitat d’injusticies entre aquells que defensaren legalment el règim repulicà. Les presons s’emplenaren en aquestos primers anys. Per a la nova justicia franquista no hi hauria ni oblit ni perdó.

* Historiador. Doctor per la

Universitat de València.

Compartir el artículo

stats