Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els trinquets de Xàtiva en el segle XVIII

El trinquet de les Ànimes, el trinquet de pilota de l´Albereda, el trinquet de Botxes de l´Albereda, el trinquet del Corral i el trinquet Gran de l´Albereda són els cinc trinquets que es van construir a la ciutat de Xàtiva entre l´any 1754 i el 1783. En les «Ordenanzas de la ciudad de San Felipe», de l´any 1750 llegim una normativa referida al joc de pilota: «En las plazas y calles públicas de la ciudad, no se hagan juegos de pelota€ por no embarazar los tránsitos y evitar desgracias€y en los días de fiesta se permitirán estos juegos en parages retirados, y campos después que haya hecho señal la Iglesia mayor de haber alzado a Dios, pero no antes€».

Tres anys després les mateixes institucions que prohibien el joc al carrer es van encarregar de facilitar i impulsar el joc de pilota, això sí, en recintes tancats: els trinquets. La finalitat era que no es jugara al carrer i que la gent anara a treballar. Però també tenia la intenció era de controlar els ingresos que generava un joc tan popular i practicat com la pilota.

L´any 1753, l´Administrador del Santo Hospital de la Ciudad de San Felipe, que era l´organisme que controlava i explotava el joc de pilota als trinquets de la ciutat, va demanar permís al Real Consejo de Castilla per construir dos edificis per al joc de pilota i regentar la seua explotació. Calculava uns ingressos anuals de 100 lliures que completarien, junt als ingressos per les festes de bous, el pressupost per atendre les necessitats dels malalts. El 8 de novembre del 1753, el rei Ferran VI va concedir el permís per construir els dos trinquets. El 4 de febrer del 1754, el Governador de la ciutat el va presentar a l´Administrador de l´Hospital.

La documentació sobre la construcció i administració d´aquestos edificis per al joc de pilota la trobem al Libro de Administración de los trinquetes, conservat a l´Arxiu Municipal de Xàtiva, que va des del 1754 fins al 1801.

El primer edifici que es va construir va ser el Trinquet de les Ànimes, situat entre el carrer de les Ànimes, el del Fossar i la Placeta del Trinquet. És l´únic que queda actualment en la toponímia urbana de Xàtiva. En la seua construcció es va aprofitar la muralla de la ciutat com una de les parets laterals. L´obra va costar 215 lliures i el trinquet va entrar en funcionament el 13 d´abril de l´any 1754. El fet que es començara a jugar dos mesos després de l´autorització de la seua construcció i el seu baix cost suposa que aquest edifici, tot o en part, ja estava construït. El segon edifici va ser el Trinquet de l´Albereda. Es va construir entre la Porta de Sant Francesc i la Torre de Monfort, per la part exterior de la muralla de la ciutat, que també es va aprofitar com a paret lateral de l´edifici. El fragment de mur entre la Porta de Sant Francesc i la Torre de Monfort tenia 18 pams d´alçada, als quals se´n van afegir uns altre 18 d´obra nova, el total aproximat era de 7´50 metres.

L´altra paret lateral tenia una alçada de vint pams i tres pams d´ampla. L´edifici quedava tancat per unes parets frontals. La paret exterior s´havia de construir separada 8 pams dels àlbers. El cost total de les obres va ser de 1955 lliures i el dia 5 d´agost del 1755 es va començar a jugar a pilota al Trinquet de l´Albereda. L´espai situat entre la Porta de Sant Francesc i la Torre de Monfort no es va destinar tot al trinquet de pilota, ja que l´any 1757 es va construir el trinquet de «Bolos y birlas, en el terreno sobrante del de pelota». El cost de les obres va ser de 410 lliures i s´hi va començar a jugar el 24 de desembre. L´any 1767 es va construir el Trinquet del Corral, que estava situat al carrer de Sant Tomàs, enfront de Sant Agustí. L´any 1768 també es van fer obres de millora als altres trinquets. Es va construir la teulada dels trinquets de l´Albereda i al trinquet de les Ànimes es van renovar les parets i es va fer el sòl nou, de fusta.

El pregó de 24 d´agost del 1783 deia: «para que en los días de fiesta no se juegue en los trinquetes, y otros sitios antes de levantar a Dios, bajo la pena de tres días de carzel€y en la misma incurrirán todos los que lo practiquen en los días de Hazienda, deviendo acudir al trabajo€» El pregó, que recorda les ordenances de 1750, fa pensar que no havia acabat la pràctica de jugar al carrer i que va hi haver un nou impuls per controlar els ingresos quantiosos que generava el joc de pilota.

L´últim trinquet que es va construir a Xàtiva va ser el Trinquet Gran de l´Albereda l´any 1783, era un edifici pròxim als altres dos «que antes era una casa de comedias», també propietat de l´Hospital. L´obra va costar 286 lliures.

Des de l´any 1754 fins el 1801, els ingressos totals per l´explotació dels trinquets de Xàtiva van ser de 15800 lliures. Les despeses en eixos mateixos anys van ser de 6800 lliures. Els beneficis de l´Hospital per l´administració dels cins trinquets que hi havia en funcionament a la ciutat de Xàtiva en la segona meitat del segle XVIII van ser d´aproximadament 9000 lliures. Això va suposar uns beneficis anuals superiors a les 190 lliures, molt per damunt de la previsió que l´Administrador del Santo Hospital de la ciudad de San Felipe estimava l´any 1753.

[Article adaptat per a l´edició de Levante-EMV de l´estudi que ja va publicar l´autor en «Cendres de Juny», en 1994]

Compartir el artículo

stats