tos dies s'estan fent unes excavacions a la plaça de l'Espanyoleto, front a Opticalia, el Bar Españoleto i Clínica Herrero, i un xativí i amic em pregunta que poden ser aquests murs. Allí estava el vall (vallum) o clot adjunt a la muralla de ponent de la ciutat cristiana, que la separava del Raval de les Barreres, més tard poblat de cristians entorn al convent dels mercedaris. Dos documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona de l'any 1338 del rei Pere IV el Cerimoniós ens informen de que en aquest clot o vall practicaven els ballesters, moros i cristians, els tirs de ballesta.
El primer està datat a València, 25 de febrer de 1338 (ACA, Registre 863, full 157) diu que el rei en Pere autoritza als ballesters de Xàtiva que puguen tancar amb tàpies i parets un vall vora els murs de Xàtiva, situat entre la porta dels Banys i la de Santa Tecla, en el qual puguen practicar el tir de ballesta (vallum iuxta muros Xative, situatum inter ianuas de banys et de Santa Tecla, in quo luid ad balistam), de tal manera que ni per les dites portes ni per les entrades al dit vall ningú puga entrar, i que netegen el vall d'immundícia.
Recordem que en català-valencià, la vall en femení és un espai entre muntanyes (llatí vallis) i el vall en masculí (llatí vallum) és el clot que acompanyava a una muralla; són dues paraules diferents. El rei afegeix que aquell que llance brutícia, siga multat amb deu sous, dues parts per al rei i una per al denunciant, i que això siga publicat per pregó públic. Com era la separació entre la ciutat cristiana i la moreria, això vol dir que a aquest camp d'entrenament acudien tant cristians com sarraïns. Ara veurem que els ballesters de la moreria de Xàtiva eren famosos per la seua habilitat.
Dos mesos després tenim el segon document, datat a Barcelona el 23 d'abril de 1338 (ACA, registre 863, full 214), el mateix rei en Pere deroga l'anterior disposició, potser per queixa dels veïns o dels jurats, i la presenta al rei Ramón Ponç de Fenollet, i va ser acceptada per la benignitat del rei (de benignitate regia). Potser en aquell moment o un poc després es troba una solució al problema, canviant el lloc d'entrenament de la muralla de ponent a la de llevant al camp clos o paredat (o tancat de parets) documentat en 1552, que devia estar vora el carreró per on s'anava des de la Porta del Puig cap al riu d'Albaida; potser el vell camí de la Punta del Puig (A. Ventura, Els carrers i les partides de Xàtiva, 2008, volum II, pàgina 137 i ARV, Clergat nº 1448, full 322-323) «Onofre Borja... 7 fanecatas in partita dicta del camp clos o paredat prout confrontatur cum itinere vulgo dicto lo carreró, per quem itur ad rivum Albayde».
Si tornem ara anys enrera, després que el fill de Jaume I, Pere III el gran, ha completat l'ocupació de Llutxent el mal dimarts 24 de juny de 1276, i la conquesta de Montesa l'1 d'octubre de 1277, aquest va utilitzar els ballesters sarraïns de Xàtiva, i la seua governació dellà Xúquer, que eren famosos, en la conquesta de Sicília (any 1282, les Vespres Sicilianes) i especialment en la consegüent guerra amb els francesos en estiu de 1285. Tenim un document, datat a Logronyo 12 d'agost de 1283 (ACA, registre 46, full 100) escrit en català, en que el rei Pere III convoca els ballesters sarraïns a la guerra amb els francesos amb una bona soldada: «Als feels seus alamins e vells e a tots altres sarraíns de les aljames del Regne de València. Fem-vos saber que Nos segons que creem, que vosaltres hajats entés haver en aquestes parts del Regne d'Aragó i de Catalunya guerra ab los franceses, en la qual nos és menester lo servey de vosaltres e dels altres feels nostres, e sobre açó trametem-vos lo feel Alfaquí nostre don Samuel, que us dirà nostre enteniment sobre açó,
Per qué us pregam e us manam que aquells de cascuna de les vostres aljames, que el dit alfaquí nostre elegirà a açó, nos trametets ab companya de ballesters e de llancers de cascuna d'aquelles aljames, ben aparellats e ben adobats, e Nos darem a aquells bona soldada, e encara que us tindrem tota via per coneguts de fer mercé, en guisa que ells ne sien pagats».
La punteria del moro. Cristians i moros de Xàtiva van anar a aquella guerra en torn a la ciutat de Girona, i anaven a expulsar els francesos més enllà de Perpinyà i Salses. Segons la Crónica de Bernat Desclot el dia de Santa Maria d'Agost de 1285 va morir En Guillemo Escrivà, natural de Xàtiva, acompanyant i defensant al propi rei en Pere III. Aquest cavaller cristià era nebot d'un dels tres repartidors de Xàtiva, Pere Escrivà i cosí del cronista Desclot, i no citem el text, encara que és molt bonic per no cansar el personal. Durant els mateixos dies, un ballester moro tenia tan bona punteria, que des de la muralla de Girona, va disparar la seua ballesta a través d'una finestra de l'esglèsia de Sant Feliu d'aquella ciutat, que estava fora muralles, i va matar un cavaller francés, que allí dins descansava malalt. «I el rei de França fou molt irat, acaba dient la Crònica de Desclot, capítol 163.
