Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El mirador del Benicadell

la gran petjada d'ovidi montllor a ontinyent

Entinyent i Alcoi tenen, a més d'una proximitat geogràfica moltes essències comunes. Tal volta signes com la indústria del tèxtil —o el que queda d'ella—les festes de moros i cristians i altres, son un bon exemple. Però per a l'ocasió cal referir-se a un fill d'Alcoi que aquesta passat dimarts ja fa 20 anys, i per circumstàncies alienes a la seua voluntat, va encetar unes vacances eternes: el cantant, actor i poeta Ovidi Montllor. El 20 de desembre de 1996, l'Ajuntament d'Ontinyent la li oferia un concert d'homenatge, amb la participació de cantants com Jordi Gil, Francesc Moisés, Manel, Paco Muñoz i Toti Soler. Per a que les noves generacions d'ontinyentins el tingam present i com a referència, ja fa uns lustres el govern municipal ontinyentí va decidir rotular una nova plaça amb el nom del cantant alcoià. A la mateixa Plaça d'Ovidi, amb motiu d'unes obres de remodelació, l'actual govern, al maig de 2014, inaugurava un gran mural dedicat al cantant amb la presencia del seu germà. Tanmateix el festival BarnaSants, que aquest any està dedicat a Ovidi, reivindicant la figura del cantautor, presentarà l'espectacle El(s) poeta de l'Ovidi, el qual arribarà a Ontinyent amb l'actuació de Pau Vallvé el proper 7 d'abril.

Dins dels 20 anys sense Ovidi Montllor, també l'ajuntament ontinyentí organitzava un acte d'homenatge, el passat 22 de gener, a la Casa de Cultura-Palau dels Barons de Santa Bàrbara, amb Núria Cadenas, autora de L'Ovidi (3i4), l'obra d'Antoni Miró, dedicada al cantant i l'actuació de vàrios interprets que recitaren l'Ovidi.

Però per damunt d'eixe gran treball i activitat que el cantant d'Alcoi va desenvolupar, al llarg de sa vida, hui resta en la memòria de tota la gent que el va conèixer, el record que «era una bona persona». Abans de fer "vacances", la Generalitat Valenciana, encara presidida pel socialista Joan Lerma, li atorgava la medalla d'or al mèrit cultural, amb motiu del 9 d'Octubre. Poc després, el dimecres 30 de novembre de 1994, el teatre Calderón d'Alcoi era escenari d'un concert homenatge amb una amplia representació del món de la cançó. A la fi d'eixe esdeveniment, l'Ovidi va pujar a l'escenari i amb un filet de veu encara va poder dir, entre agraït i emocionat, «no tinc força per a pronunciar paraules, però hui he tocat el cel». El vídeo d'eixe concert únic està a Youtube des de fa dos mesos.

Dues dècades. Arran del traspàs de l'Ovidi foren moltíssim els noms de la cultura que li dedicaren columnes. Cas de Manuel Vicent: «la noticia de la muerte de Ovidi Montllor ha llegado; el ser mas limpio,y por un momento he pensado que él ya formaba parte de todas las aves?». El també desaparegut M. Vázquez Montalbán escrivia, baix el titol Todos los Ovidis, que «Montllor fue el chansonier que escapó de su silueta en pos de todas sus inquietudes como actor, recitador, cómplice de los hallazgos sonoros de Toti Soler». Sobre 1993, el poeta i escriptor ontinyentí David Mira feia una ressenya, a Crònica, del proper disc de l'Ovidi, Veri good (que finalment no es publicaria fins l'any 2000), a mes d'un recital a Alcoi , on Ovidi «va acabar la seua intervenció recitant el poema Oració a la Vall de Salvador Jàfer —poeta del Ràfol de Salem— com una crida a l'agermanament de les comarques del voltant del Benicadell». I enmig de tanta referència d'honors guanyats i mereixedors, irrompria a les Corts, fa uns dies, amb veu agra, insultant a la intel·ligència i a caixes destemprades, la encara majoria absoluta del PP rebutjant una proposició per declarar 2015 Any Ovidi Montllor.

Compartir el artículo

stats