El PP de Xàtiva es presenta als pròxims comicis electorals amb una situació interna convulsa i amb una imatge externa tacada per la presumpta corrupció. L'escàndol de Marcos Benavent en Imelsa —l'empresa pública de la Diputació de València— ha trencat la visió impol·luta que Rus volia transmetre de la seua gestió. No és l´únic cas. N'hi ha hagut i n'hi hauran més. Ja no podrà vantar-se que és dels pocs alts càrrecs públics del partit que no s'ha vist afectat per cap trama presumptament corrupta.
Tot açò s'ha sabut pocs dies abans de tancar la llista municipal. Una dificultat més a afegir a les que s'han produït en la dreta xativina en aquest últim any. La primera va ser la dimissió no resolta del president local del PP, Jorge Herrero, que es va atrevir a manifestar predisposició a substituir Rus si aquest no es presentava. Les declaracions li van costar una esbroncada i l'intent d'abandonar el càrrec. El segon gran problema ha vingut derivat de la decisió de Rus, ara fa quatre anys, de no renovar el grup municipal. L'equip de govern del PP ha acabat desgastat i amb desconfiança interna. La falta de projecte i il·lusió ha propiciat que les regidores Sipan i Masip anunciaren que no repetien. A aquesta situació se li ha d'afegir el serial que ha protagonitzat Vicent Parra fent públic el deteriorament de la relació política amb Rus. En quatre anys, Parra ha passat de tornar a convertir-se en el número 2 a muntar una altra formació política que li disputarà al PP el vot municipal de dretes. Parra s'emporta a la nova candidatura alguns dels descontents a causa de la decisió de Rus de donar continuïtat a la llista de les eleccions passades.
Parra-Rus. I ací és on cal formular la teoria de la gamba. Vicent Sanz, el padrí de Rus en el PP, sostenia que un partit polític està tranquil mentre hi ha «gamba» per a tots. Evidentment, es referia al repartiment de poder i càrrecs. L'argument defineix perfectament al creador de la famosa frase «estoy en política para forrarme» i reflecteix un estil de fer i entendre la vida. Parra intenta ara allunyar-se de la gestió de Rus però, com assegurava un membre de l'equip de govern: «el cordó umbilical que els uneix és tan fort que mai acabarà de trencar-se». La ruptura haguera sigut creïble ara fa quatre anys quan Rus va torpedinar la decisió de Parra i els seus de renovar la candidatura. Ara, donada la conjuntura política, només sembla que ja no hi ha gamba per a tots.
