Una bona pauta per a un canvi de govern municipal, i més amb diferents cultures polítiques, com el que s'ha donat a Xàtiva, és no tractar de fer-ho tot en quatre dies. La prioritat hauria de ser transmetre serenitat al conjunt de la població, que les coses que afecten a la vida diària —els serveis, la neteja, l'atenció al públic, les llicències, etcètera— funcionen adequadament. I anar fent i bastir un model de consens entre els socis en les qüestions amb més gran càrrega ideològica, que semblen abellidores i fàcils de dur a terme però que, en la pràctica, no són tan senzilles.
La transició, per exemple, en Nits al Castell, em sembla encertada. Una programació de qualitat bastant transversal. I un canvi en el festival en allò més urgent: traure-li de sobre la mala fama de festa quasi privada, de les elits locals, per obrir-lo a la gent. Com ha de ser. Per això, un servidor s'ha acreditat com a periodista en l'única de les sessions que cobriré per al meu mitjà, la d'aquesta nit. I per veure a Kiko Veneno com a espectador he passat per caixa. El tema de les invitacions, segons em confirmen els organitzadors de l'espectacle, s'ha limitat als artistes. Una decisió en la bona línia.
La Fira d'Agost, però, requereix un procés de redefinició més llarg, amb molta participació. Els bous i la figura de la reina i la cort d'honor han esta motiu de controvèrsia. Compartisc la idea d'Esquerra Unida que aquest càrrec honorífic correspon a un model vell, caduc, un tractament de la dona que no és l'adequat. Però hi ha molta gent a la ciutat, sobretot la més gran, que considera que és una figura a mantenir. I famílies i amistats de reines i cort d'honor (i també de festeres de l'anterior etapa de govern socialista) que tenen un bon record de l'experiència.
Una decisió complexa. La decisió de l'alcalde, Roger Cerdà, d'encetar el procés d'elecció entenc que va en la línia de no generar de primeres malestar i inquietud. És un decisió delicada que tal vegada requeria més diàleg. Potser es podria haver recuperar la denominació de «festera» com a transició. I no haguera passat res tampoc deixant en suspens l'elecció sabent que al govern hi ha diverses sensibilitats. Fins i tot seria oportú, com planteja Compromís, deixar desert el concurs. Però tampoc em sembla un tema per encetar una crisi de govern. O per encendre les xarxes. Les coses difícils mai no són fàcils.
