les matinades fresques d'agost, a estes terres altes de la Costera, dels Alforins i les Alcusses, comencem a netejar els rebrotins dels olivars. Hi ha poca collita. La manca de pluges a l'hivern que ha segut malauradament històrica, ha deixat els arbres de secà erms de fruit i preparats per a subsistir al llarg i calorós estiu. «L'olivera sap molt», deien els vells; «si veu que no pot, no fa olives o les deixa caure, i ella sobre-viu; per això es fan tan velles». Soca a soca, el dia avança avisant del calor que ens espera passar i la suor ens mulla la roba i ens recorda, que als grans supermercats, allí on l'oli es ven a preus de pena o fins i tot a pèrdudes, que és una lamentable pràctica de vendre per baix de cost per captar compradors, allí, com dic, s'està molt més fresquet. Veig els arbres i tinc pena de veure el meu fill suant al meu costat a canvi d'una continua sensació de demanar almoina en vendre l'oli que traguem, sobretot, quan involuntàriament escoltes pels corredors climatitzats on es ven que «a tres euros , això és molt car». Mentrestant, a la prestigiosa revista holandesa Journal Of Functional Foods, es publica un gran article sobre una tesis d'Alícia López Biedma, recolzat per tres investigadors de la universitat de Jaén i que és el resultat de vàrios anys d'investigació al Centre d'Estudis Avançats en Olivar i Olis d'oliva. Al treball es demostra la presència de dos fitoestrògens als quals se'ls atribueixen importants beneficis per la salut humana com són la protecció front el càncer de pit o la regulació de trastorns menopàusics. El pinoresinol i el acetoxipinoresinol, als que també atribueixen efectes antifúngics, hipoglucemiants, neuro-protectors i com no, antiinflamatoris, qualitat descoberta ara fa uns quinze anys per Gary Beauchamp científic nord-americà i president del Monell Chemical Senses Center de Philadelphia, centre dedicat a la comprensió dels mecanismes i funcions del gust i de l'olfacte i la seua influència en la salut humana. En aquella ocasió es va descobrir la presència del oleocanthal, una molècula present només als olis picants de varietats com la picual, la cornicabra, la morisca o la koroneiki, entre altres i que demostraren efecte similar al conegut ibuprofeno fins el punt de equiparar 250 mg del medicament a quatre culleradetes d'aquests olis. Altres estudis parlen del consum mig estimat en tretze litres per persona i any, que són quaranta euros o uns 10 cèntims al dia. No sé. Fins i tot si fos el doble, vint cèntims, seria el mateix preu que paguem per un cigarret, el que segons el cartonet mata. A mi em fa que pensar si absurd és una qualitat humana o si no, no ho entenc.
