tres cents onze anys de la irada foguera. Xàtiva commemora hui la crema ordenada pel venjatiu Felip d'Anjou. Un incendi parcial i selectiu que anà acompanyat de la deportació del veïnat i el posterior espoli dels enderrocs i de les cases abandonades. Tot i que després es va permetre la "repoblació" de la ciutat, amb l'ignominiós nom de Colonia Nueva de San Felipe, l'objectiu del Borbó piròman estava clar: castigar i alliçonar en la por a l'oposició austriacista.
Aquests són els fets, però cal preguntar-se quin és l'objectiu d'aquesta commemoració, és a dir, què significa per als xativins i xativines del segle XXI recordar tots els anys aquest foc luctuós. El que és evident és que darrere de cada commemoració hi ha una finalitat. Hom pot commemorar per afirmar la pertinença a una comunitat, a un estat, com és el cas de les "fiestas nacionales" del 14 de juliol a França o el 4 del mateix mes als EUA. Sovint, també, les autoritats polítiques s'esforcen per commemorar algun fet concret per tal de justificar un present „que es vol brillant„ amb esdeveniments del passat, més si aquests són esplendorosos (per exemple el 800 aniversari del naixement de Jaume I celebrat al 2008). D'altres vegades es commemora per tal de conéixer i no oblidar el passat i, així, créixer col·lectivament o reivindicar el desig d'un futur diferent. És evident que el record de la crema de Xàtiva ha d'acomplir aquesta darrera finalitat: coneixement i reivindicació per avançar com a societat. No pot ser una commemoració buida de contingut, hem de saber, hem de fixar, què és allò que volem exigir, demanar. En primer lloc, la reivindicació ha de tenir un sentit general, universal: la implantació d'una cultura de la pau, on la mort, patiment i destrucció que comporten les guerres „les d'abans però també les d'ara„ deixen pas al diàleg com a eina per a la resolució dels conflictes.
En segon lloc, la commemoració ha de tenir un caràcter local, nacional: la crema de Xàtiva és el símbol de la derrota dels valencians i valencianes en la Guerra de Successió, amb la pèrdua de l'autogovern i tot el que això implicà i, encara avui, comporta. Per tant, amb aquesta evocació de l'incendi s'expressen els desitjos i anhels per construir una realitat diferent per al País Valencià.
Finalment, la commemoració de la crema de Xàtiva ha de servir per recuperar, per enaltir, els valors pels quals lluitaven els maulets. Hem de tenir en compte, que totes les persones que defensaven la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria no eren maulets. Sota aquesta denominació s'agrupen sols aquells camperols que, sent antiborbònics, lluiten per transformar les relacions senyorials en el camp, per canviar la societat feudal per una altra de més justa. D'aquesta manera, quan memorem la crema i extermini de Xàtiva volem, també, honorar la lluita de totes aquelles persones que, al llarg de la història, han lluitat per un món millor, com els maulets que no sols lluitaven per les llibertats nacionals sinó també per una societat millor.
Poble forjat en les derrotes
Som un poble que ens hem forjat en les derrotes i, per això, ens cal recordar, no amb celebracions enyoradisses buides de cap reivindicació o sense cap objectiu, què som i d'on venim per tal d'exigir allò què volem i cap on volem anar. Al capavall, amb la commemoració de la crema de Xàtiva no sols hem de recuperar memòria sinó que també hem de reclamar un futur diferent amb una societat més justa i tolerant.
