els primers inconscients sobre de la dimensió (real) del patrimoni de Xàtiva som els mateixos xativins. Diumenge passat, vaig estar en un dels recorreguts organitzats per l'Ajuntament. Mai havia fet la ruta des de la Porta de l'Aljama, en l'Ermita de Sant Josep, fins el Calvari Alt. I mai no havia vist la xicoteta capella. Però el que més em va impressionar, de bon tros, va ser la vista espectacular d'un fragment de la muralla i de la ciutat des del promontori. La nostra riquesa és, alhora, la nostra creu, per això la paràfrasi del titular sobre el llibret de Blai Bellver, La creu del matrimoni. Hi ha un patrimoni enorme, de titularitat repartida i no sempre ben conservat i usat. La construcció d'un teatre de nova planta bandejant les possibilitats de Sant Domènec va ser una errada històrica. L'antic convent de Predicadors encara no està restaurat per complet i els usos i els horaris de visita són limitats, tot i l'atractiu de la restauració que s'ha fet. Es va perdre una gran oportunitat.
Ara, s'enceta un llarg debat al voltant del convent de Santa Clara. La solució d'habilitar en la banda de l'Albereda el nou Palau de Justícia, amb una inversió ja prevista pel Consell, és una bona decisió en principi. Tot i que hi ha qui objecta que aquest ús podria tenir afectacions sobre un edifici considerat Bé d'Interés Cultural (BIC). Esperem que no. En tot cas, l'altra banda del convent, la interior, també necessita ser rehabilitada. I s'ha d'encertar amb el seu ús. Entenc algunes reserves, però l'antiga pretensió d'ubicar en Santa Clara una instal·lació hostalera de nivell no s'hauria de descartar alegrement. Montsant, per exemple, ha posat en valor una part del patrimoni. Unes altres veus adverteixen que Xàtiva mai no serà una ciutat d'atraure turisme de més d'un dia, que no seria una aposta rendible. És possible. Un nou museu? S'hauria d'encertar amb el contingut. Tant de bo s'haguera pogut aconseguir ser una subseu de l'IVAM, posem per cas, com la d'Alcoi. Però aquell tren (i alguns altres: algun dia explicaré un d'inèdit) ja han passat de llarg.
Tot eren flors i violes per la recuperació de Santa Clara, però acabades les celebracions, s'ha de pensar molt i molt bé; s'ha d'encertar. Perquè aquestes coses costen molt de fer i de mantenir.
