Xàtiva Unida proposa millorar l’accessibilitat dels recursos de benestar social per enfrontar-se a l'emergència social post covid-19. Fa unes setmanes, des de Xàtiva Unida denunciàvem la falta de transparència en l’accés a expedients de Benestar Social. Després d’una primera reacció d’obertura als mateixos de la regidora Xelo Angulo, els tècnics van considerar que no som personal susceptible de veure la informació que hi contenen i ens van entregar un informe amb dades del treball realitzat fins a la data, que no era el que nosaltres havíem demanat fiscalitzar. Des de la responsabilitat política que ens ha donat la ciutadania, no entenem no tindre accés a tota la informació de la institució. Tampoc ens conformem, tal i com es va insinuar a l’últim plenari, en la millora de la transparència en relació a l’època de Rus, faltaria més!
Tots els departaments són importants però, en la nova situació de crisi, benestar social deuria ser transparent i accessible a totes les persones, actualment les bases de les ajudes per emergència de la covid-19 són molt costoses de trobar a la web de l’ajuntament. El catàleg de serveis de Benestar Social i els professionals de referència haurien de tindre un lloc privilegiat a la nostra web.
La primera Llei al País Valencià que va regular el sistema de serveis socials és de juny de 1997, tot i que durant tota l’etapa de govern del PP no va arribar a organitzar-se territorialment aquest sistema. Molt més tard, el 2007, entra en vigor a nivell estatal la Llei de Dependència en què cada autonomia va dur un ritme d’implantació. Amb l’arribada del Govern del Botànic i la transformació de la Conselleria de Benestar Social en Conselleria de Polítiques d’Igualtat i Polítiques Inclusives, canvia el llenguatge però també la concepció del model assistencial que teníem fins al moment dels serveis socials.
A partir d’ací els serveis socials tenen com a repte formar part del model general de serveis essencials per a la comunitat, tindre un caràcter preventiu i desenvolupar-se des de la proximitat, convertint-se en universals.
Un dels objectius del nou model social bàsic és apropar el sistema a les persones, normalitzar-lo, consolidar-lo i garantir a tots els ciutadans i ciutadanes el dret a l'atenció de les seues necessitats i problemàtiques, el dret a prevenir-les, a la promoció de l'autonomia personal i familiar, a la inclusió i a la dinamització comunitària i social.
És cert que s’ha fet un esforç grandíssim per ampliar i dignificar els serveis socials, però és igual de cert que a hores d’ara ens trobem amb un sistema d'atenció social que no és conegut per la ciutadania en general.
En aquestos anys la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha convertit els ajuntaments en la porta d'entrada a tot el sistema d'atenció social. Responsabilitat nostra ha estat visibilitzar i difondre els serveis, les funcions de l'equip d'atenció social bàsica, la forma d'accedir en general, difondre la feina que es fa i els programes que s'oferixen des del municipi, a més de transmetre la idea del nou model.
En el cas de Xàtiva, amb el govern del pacte de Sant Domènec, vam passar d’un equip base raquític de poc més de 3 persones a un grup de 15 persones amb diversitat de perfils professionals que possibiliten el treball multidisciplinar. També es van multiplicar per quatre les línies nominatives destinades als programes d’atenció social, és a dir, un augment exponencial de recursos humans i de diners per al conjunt d'accions professionals que tenen l'objectiu d'atendre les necessitats socials més immediates generals i bàsiques de les persones, famílies i grups.
Un altre dels esforços del govern del Botànic per consolidar i enfortir el Sistema Públic de Serveis Socials Valencià i equiparar-lo a Educació i Sanitat va ser l'aprovació de la Llei 3-2019 de Serveis Socials Inclusius, un gran avanç que té precisament com a objectiu blindar els serveis socials, declarant-los serveis públics essencials, en virtut del que disposa l'article 128.2 de la Constitució Espanyola. Una llei que implica l’elaboració d’un mapa de recursos i que estableix un finançament compartit entre les diverses institucions i un canvi de paradigma d'un «finançament subjecte a disponibilitat pressupostària» a un «finançament garantit» de les prestacions mitjançant crèdits de caràcter ampliable.
És realment un avantatge enfrontar-se a l’actual crisi sanitària i econòmica de la covid-19 amb uns serveis socials enfortits. Ara, que aquesta pandèmia ens deixa davant d’una nova realitat que afectarà greument la vida de persones, les institucions hem de posar remei per a que no paguen els i les de sempre.
Es preveu que per a final d’any la llista de persones aturades a Xàtiva arribe a 3.000. Encara no havíem superat moltes situacions de precarietat laboraI i d’incorporació de certs col·lectius al món laboral, i ara ja no és que s’alentiran aqueixos processos, és que moltes famílies que havien superar ja l’estat de pobresa tornaran a ell. Famílies de tot tipus que necessitaran recursos per a les seues necessitats bàsiques.
Els processos de canvi social i la crisi econòmica modificaran doncs els perfils i els límits de la vulnerabilitat i l'exclusió social. La crisi actual tornarà a posar de manifest la pobresa. Per tant, calen mesures de resposta immediata dirigides a les persones que pateixen ja situacions greus, situacions de clar desavantatge econòmic i social respecte a la resta de persones del seu entorn.
Ara és l’hora de traure pit d’uns uns serveis socials potents que impulsen accions per promoure la lluita contra la pobresa i faciliten les eines necessàries per aconseguir una Xàtiva inclusiva, més cohesionada i justa. Efectivitat i transparència en un catàleg de serveis socials accessible per a totes les persones, especialment per a les més vulnerables.
És també el moment d’identificar els punts febles i determinar les modificacions que s'haurien de dur a terme per millorar la resposta a la ciutadania i optimitzar els recursos disponibles. S'ha de prioritzar les accions a emprendre, però sobretot cal una harmonització millor dels serveis i les prestacions existents i una gestió més àgil, pròxima i eficient, fonamentada en una informació comuna, fiable, actualitzada i accessible per abordar la lluita contra la pobresa des de tots els seus àmbits d'actuació.
Ara és l’hora que les institucions estem a l’alçada de les circumstàncies i demostrem que podem afrontar els nous reptes des del municipalisme, des d’una unitat d'acció que governe amb una perspectiva multinivell coordinant i exigint les ajudes europees, estatals, i autonòmiques per no solapar-les però si complementar-les en les municipals. És l’hora d’exigir i fer, amb creativitat, no podem fer les coses com fins ara. Una realitat distinta necessita d’una solució distinta.
Nosaltres tan sols som una peça més d’aquest puzle i amb la resta de protagonistes intentem sumar en el treball de construir una Xàtiva Inclusiva: els 21 regidors i regidores, els agents econòmics i socials de la ciutat, les associacions amb l’acompanyament tècnic dels professionals de l’ajuntament i amb el lideratge d’un alcalde que té la responsabilitat de fer que la suma funcione.
Cadascú dels regidors i regidores de Xàtiva Unida amb l’experiència de govern que ens avala i l'experiència en els nostres camps professionals intentem aportar des de la crítica constructiva i el convenciment que sempre les coses es poden millorar. En aquest sentit, pensem que seria un bon moment per posar a funcionar el CLAS i que fora el Consell qui fera el seguiment i l’avaluació dels expedients que ja s’estan portant a terme en relació a la situació de la crisi de la covid-19, un exercici de transparència i de compromís amb un cronograma d’accions que facilitara aquest seguiment.
És cert que tenim un acord municipal i treballarem per eixir de la crisi el més aviat possible, però també és cert que nosaltres no entenem un ambient de treball sense debat, amb quasi nul espai d’aportació. Tampoc entenem la lleialtat institucional com un si incondicional a tot. Un bon líder sap entendre i aprofitar la diversitat.
Amor AmorósRegidora de Xàtiva Unida
