Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La tornada a classe

aquests dies, l'inici del nou curs acadèmic ocupa les primeres planes. «¿Podran tornar xiquets i xiquetes a l'escola o rebran classes telemàtiques?», es pregunten pares i mares. Segons el meu parer, tot l'alumnat d'infantil i nivells obligatoris „primària i secundària„ ha de tornar als centres escolars i rebre classes presencials. Convé fer una reflexió prèvia. L'escolarització obligatòria dels alumnes més menuts, sobretot els d'infantil i primària, ha d'atènyer diversos objectius: la socialització, la instrucció i, en alguns aspectes, l'educació. Es parla molt poc de la socialització, de l'aprenentatge i la interiorització dels elements de la cultura presents a l'entorn social de l'individu. Els infants que no van a l'escola no tenen oportunitat d'aprendre a conviure amb altres xiquets. Es perden, per tant, la socialització primària, el procés pel qual l'ésser humà interioritza durant la seua infantesa uns valors i uns esquemes de conducta que li permetran d'actuar d'acord amb les convencions i les normes del medi sociocultural a què pertany. Els meus néts més menuts, de 3 i 4 anys respectivament, ja s'han perdut mig any de socialització.

Seria terrible que perderen quasi dos anys de convivència amb amiguets i amiguetes. Més d'un lector dirà: «Home, la tasca socialitzadora també es pot fer a la llar.» ¡De vegades no! Hi ha famílies desestructurades, fills únics, pares que treballen i han de deixar els xiquets a càrrec d'un familiar o d'un cangur. El lloc adequat per a la socialització és l'escola, l'espai on es fan amics i amigues que solen durar tota la vida. D'altra banda, la pobresa i les desigualtats socials no permeten que tots els xiquets tinguen accés fàcil a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació); molts no tenen connexió a Internet o no disposen d'un ordinador. Tots tampoc no tenen pares o mares capaços d'ajudar-los a solucionar els obstacles que puguen trobar durant un procés telemàtic. Finalment, els xiquets de famílies pobres necessiten el menjador escolar. I és que l'escola presencial tendeix a suprimir desigualtats. L'ensenyança telemàtica ni socialitza ni promou la igualtat d'oportunitats. Per tant, les preguntes que s'han de fer els pares són distintes.

¿El centre del meu fill disposa d'espais suficients per a poder baixar les ràtios? ¿S'augmentarà la plantilla docent? ¿S'observaran totes les normes de seguretat? ¿Hi haurà infermer o infermera a l'escola? ¿Es vigilarà el compliment de les mesures d'higiene? ¿El transport escolar serà segur? Aquestes són les preguntes que han de contestar la Generalitat i l'Ajuntament de Xàtiva. Alguns col·legis, públics o privats concertats „el Claret, per exemple„, semblen tenir espai suficient, però altres... Tanmateix, pares i mares xativins poden estar raonablement tranquils. Conselleria ha anunciat l'augment de plantilles i la instal·lació de barracons prefabricats si cal. El govern central podria establir la cobertura „uns dies de permís retribuït i recuperable„ per als pares que no puguen treballar si els seus fills, en produir-se un brot de covid-19 al seu col·legi, han de guardar quarantena. (No és qüestió d'enviar els xiquets a cals avis; els iaios són persones d'alt risc.) Pel que es veu, la Generalitat ha fet els deures. Els xiquets poden tornar, per tant, a escola.

L'oposició sembla bipolar. Cal abandonar la por i l'infantilisme. Des de març, polítics i mitjans han provocat el pànic d'una part de la ciutadania. Quant a la dreta que governa comunitats autònomes, mostra signes de trastorn bipolar; acusava Pedro Sánchez de dictatorial, durant l'estat d'alarma, però voldria ara que les responsabilitats autonòmiques foren novament assumides pel govern central. ¿Ja s'han oblidat les casserolades del barri de Salamanca? La Generalitat Valenciana ha consensuat amb sindicats i comunitat escolar les condicions d'inici de curs. Ha contractat més professorat i ha adquirit material informàtic. Tot açò pot sonar a bajanada, però altres autonomies semblen haver oblidat que tenen competència exclusiva en matèria educativa. (En realitat, tenen competència en matèria escolar; l'educació és cosa de la família, encara que els mestres hagen de reforçar els valors democràtics.) L'executiu estatal hauria de prendre mesures contra les autonomies que no reaccionen a temps. S'acosta el dia 7. Els xiquets de les nostres contrades han d'estar a classe.

Compartir el artículo

stats