Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El fondello a ontinyent, el rei dels vins valencians

El fondello a ontinyent, el rei dels vins valencians

El fondello a ontinyent, el rei dels vins valencians

No tots saben de l’existència d’este vi dolç amb una alta graduació —entre 16 i 18º— que va obtindre gran fama a Europa, però que a mitjans del segle passat estigué a punt de desaparèixer. Es tracta d’un most que prové de la varietat monestrell. El raïm, ben madur, es recol·lecta en els últims dies de la campanya vitícola i s’envelleix en bota de roure americà un mínim de deu anys. Un vi de solera molt reconegut i citat per il·lustres literats com William Skakespeare, Fiódor Dostoieveski, Daniel Defoe o Alexandre Dumas. L’autor francés, en la novel·la El comte de Montecrist, dóna a triar entre els vins de xerés, porto i fondellol; el personatge del Marqués de Cavalcanti elegeix el caldo valencià.

L’estiu passat un grup d’amics visitàrem les instal·lacions de Bodegas Monóvar. L’enòleg Rafael Poveda, descendent d’una llarga nissaga de vinaters que ha recuperat la seua producció, ens va mostrar les instal·lacions del celler i el procés d’elaboració. Entre les velles botes, que atresoraven en solera anyades antiquíssimes, explicava que el fondellol —fondillón en castellà— era un vi amb molta història. Un caldo que era assaborit pels reis anglesos i francesos. De fet, contava com el Duc de Saint-Simon, el cronista oficial de la cort de Lluís XIV —el famós «Rei Sol»— relatava que en els seus últims dies de vida, el monarca prenia bescuits mullats amb fondellol.

Vaig parlar amb Rafael Poveda i li fiu saber que en el transcurs de les investigacions doctorals havia trobat en la comptabilitat municipal d’Ontinyent del segle XVII menció al vi fondellol. Ell, un enamorat de la història del fondellol, es va interessar per la notícia. Malgrat els obstacles burocràtics de l’arxiu i de les estrictes limitacions d’aforament per la covid —a mitjans de juny, quan escric estes línies, sols es permet la consulta de documents a dos persones en la sala com en els dies més crítics de la pandèmia— em vaig retrobar amb la referència buscada i que ara publique per als lectors.

A finals d’octubre de 1609 la revolta dels moriscos a la Mola de Cortes i Bicorp mobilitzà als soldats professionals dels tercios de Llombardia i Nàpols. La vila d’Ontinyent hagué d’allotjar nou companyies d’aquelles tropes amb les naturals molèsties i despeses per al veïnat. L’ajuntament hagué de pagar l’estada en l’hostal del mestre de camp, el comandant del terç, durant 26 dies. Les autoritats municipals volgueren congraciar-se amb l’alt càrrec militar i organitzaren un apetitós àpat en el Pou Clar i arreglaren els accessos al paratge.

No era la primera vegada que convidaven un il·lustre personatge a conèixer el Pou Clar, no feia tants anys que el Patriarca Joan Ribera, arquebisbe de València, també l’havia visitat. En esta ocasió, al comandament militar li van servir dolços, i confitures acompanyades pel famós fondellol. L’apunt en la comptabilitat datat el 23 de gener de 1610 expressava el següent concepte: «Ítem per un cànter de vi blanch fondellol setze reals per a presentar a don Sancho de Luna mestre de camp quant anà al Pou Clar e per adobar lo camí del Pou Clar XI sous VI diners».

Sens dubte, era un vi selecte i car si el comparem amb els preus, en eixe mateix any, dels genèrics «vi blanch» (3’7 reals) o del negre (2’26 reals) el cànter (equivalent a 10’27 litres). El nostre vi era un fondellol amb molts anys de solera que havia envellit en el barril i tenia un color clar degut a l’oxidació. És difícil establir comparances amb l’actualitat, però tenint en compte que el cànter de fondellol va costar 16 rals de plata, possiblement pagades amb dos monedes dels famosos rals de huit, la primera divisa internacional. La quantitat remunerada equivalia a un escut d’or i esta peça contenia 3’4 grams d’or. El preu del litre del preciós líquid se situaria al voltant del 16 euros a preus actuals de l’or (48 euros el gram). Cal indicar que el seu valor, hui en dia, és encara més alt per l’exclusivitat del producte.

Certament les autoritats municipals de l’Ontinyent de principis del segle XVII van ser molt pròdigues amb la visita del mestre de camp del tercio de Nàpols. La referència documental, citant expressament el nom específic del vi, demostra que el fondellol és una beguda excepcional amb molta història al darrere. El rei dels vins valencians. En els millors restaurants i tendes del món hi ha fondellol, però continua sent un tresor enològic desconegut per a la gent.

Compartir el artículo

stats