Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

LA VALL POBLE A POBLE

Carrícola

Carrícola

Carrícola tot i ser minúscul, és internacional. Passa desapercebut, és discret, però el visiten de mig món cada cap de setmana. Gent encuriosida per l’atractiu que suposa el seu preciós Hollywood artístic. Crec que, amb la pretensió d’expandir-se i de donar-se a conèixer, encara ha encertat més que cap altre poble en la seua fórmula de màrqueting. A Carrícola la temàtica, tot i estar circumscrita a l’art decoratiu, és universal. Cap tot i de tots. Però la clau de l’encert, en la meua manera de veure-ho, està en la diversitat i la ubicació. Hi ha molts artistes de tota condició i edat, que han fet una obra en un context singular o específic, és a dir, que han fet una peça a postes per al lloc que els han assignat. En quant a la ubicació, s’ha tingut la bona idea d’escampar-ho tot pel terme, de manera que t’obligues a passejar-lo, contemplar-lo i gaudir-lo.

El terme, com el poble, també és xicotet, uns 4’5 km2, però molt ben aprofitat. Tan bé, que és el primer en extensió dedicada a l’agricultura ecològica. El futur de la producció i comercialització agrícola ja fa anys que ha arribat a Carrícola mentre d’altres pobles encara estan pensant-s’ho. Carrícola és bio des dels anys 80 gràcies a la xamba de trobar un mercat francès que comprava tota la producció biològica. I això ha permès fixar —i inclús engrandir— la població i completar tota mena de serveis públics.

És un encant de poble, llest i unit. Si alçara el cap J. Cavanilles que el visità el 1797 i el veiés ara, se’n faria creus. El botànic deia que era un «lugar pobre» i els pronosticava que, en l’error de no voler imitar als veïns d’Adzeneta fabricant espart, portarien la penitència. Què desorientat anava, encara com no li van fer cas!!

Però el terme no sols l’aprofiten per plantar o sembrar, que ja és i molt, sinó que li han tret un altre profit singular: la MAMUCA, que dit aixina sembla la marca d’un producte de Mercadona. És la Marató de Muntanya de Carrícola, tota una cita per als amants de maratons difícils, si és que una marató «normal» no ho és ja prou. L’altre gran profit instal·lat al terme va ser la brillant idea de l’Ametla de Palla, un curiós centre d’educació i interpretació mediambiental que, a més, ensenya les tècniques de la construcció tradicional amb elements naturals. Fou inaugurat el 2005 per la filla de l’il·lustríssim i eminentíssim Félix R. De la Fuente.

L’altre pilar que recolza la visita és la monumentalitat del seu castell. No perquè siga gran, que no ho és, sinó pel seu significat feudal i per l’antiguitat. Nosaltres li diem castell i no és cap castell, perquè sols està format per una torre, però per a nosaltres els valencians, una simple torre antiga ja és un castell si tenim en compte que quasi no en tenim, ni en tenim de grans a l’estil dels de Castella. És de 1275, un any abans de morir Jaume I, poca broma. És el reducte que ha vist passar la història completa del poble. El 1477 es creà la baronia de Carrícola per part del Cardenal Lluís Joan de Milà i de Borja i posteriorment passà a formar part del marquesat d’Albaida. Actualment els títols nobiliaris només conserven el nom, buit com una corfa d’ou, perquè ja no tenen autoritat jurisdiccional. Es van acabar el 1837 amb l’abolició dels senyorius i senyorets.

Carrícola té la trama urbana desordenada i arreu. Ha anat creixent a la gana dels interessats, de manera que podríem dir que ha acabat formant com dos grups de cases, el de dalt i el de baix separats per la carretera que els parteix. Conten les llengües viperines no carricolines, que allà pels anys 50, per un problema d’aigua potable, l’alcalde va haver d’anar a visitar al Governador Civil de València. En donar-li audiència el governador, l’alcalde, nerviós davant l’autoritat, volent representar a tot Carrícola, a l’hora de plantejar-li la situació li digué: parlaré del poble per dalt i per baix. I el governador, que era un falangista ultra, però fi, el tirà del despatx.

Compartir el artículo

stats