Des de temps ben llunyans, els pobles de la Mediterrània han sentit una fascinació per la figura del bou. En este sentit cal destacar que la cultura minoica de l’antiga Grècia, en concret, a Cnosos a l’illa de Creta, conserva pintures al fresc amb representacions d’escenes taurines. Sens dubte, el brau (bos taurus) és un animal de bella estampa que ha sigut protagonista d’espectacles com la tauromàquia.
Els bous al carrer continuen sent una festa popular en moltes poblacions valencianes. En els correbous, a diferència d’altres espectacles taurins, està prohibit el maltractament de l’animal. A Ontinyent no sempre s’ha respectat la seua integritat física. En el programa de festes de la Puríssima de 1956, José Gironés Valls (pare de l’alcalde Vicente Gironés Mora) indicava que, a principis del segle XX, «no hacía falta adornar los cuernos con las antiestéticas bolas, a pesar de recibir las molestias de las garrochas de cucuruchos diminutos de papel, con un alfiler sujeto con unes gotitas de cera» que la jovenalla els llançava.
Entre nosaltres, la variant de la festa taurina mediterrània és el bou en corda. Una modalitat poc estesa i que es practica en pocs pobles com Toris, Xiva, Godelleta o Borriana. De fet, davant de la suspensió dels bous al carrer a causa de la Covid, moltes ramaderies es veieren obligades a reduir el nombre d’exemplars. Ara en la represa, les penyes taurines d’Ontinyent han tingut dificultats per triar animals que s’ajusten a les característiques del bou en corda.
Arribat a este punt de l’article, el lector voldrà saber quina és l’antiguitat de la festa de bous en corda a la nostra ciutat. Doncs bé, els registres comptables municipals anoten el pagament en 1564 a l‘hostaler Miquel Casanova de «sis sous per una corda grossa per a córrer lo bou e altres obs (necessitats) de la vila...». És la primera mostra -per ara- de l’antiguitat del bou en corda a Ontinyent, 458 anys! Altra menció es pot trobar en l’acord capitular de setembre de 1789, quan els regidors van sol·licitar al capità general facultat «de córrer (2) toros en cuerdas». Els bous formaven part ineludible de les celebracions en honor a la família reial. Tal és el cas que, tot seguit, anem a narrar. El príncep Carles, fill primogènit de Felip II, era un jove amb mala salut i trastorns mentals. En 1562, estant a Alcalà d’Henares, perseguint una criada, va caure per unes escales i es va fracturar el crani. El facultatiu del rei, el conegut metge Andrés de Vesalio, li va practicar una trepanació. El príncep d’Astúries va superar l’arriscada operació i es va recuperar. La vila d’Ontinyent es va alegrar de la bona nova i va organitzar una festa taurina en el seu honor. La comptabilitat municipal en diverses partides es fa ressò de l’esdeveniment.
En el primer dels registres comptables -un pagament de 9 lliures, 14 sous i 8 diners- s’especifica el motiu de la celebració taurina: «per lo preu de la confitura que fou comprada per al cadafal dels magnífichs jurats e officials lo dia del corro dels bous que es feren en la present vila lo dia de Sancta Magdalena del any MDLXII per la alegria de la sanitat del nostre príncep». Els dolços consumits van ser acompanyats de tres cànters de vi blanc i tingueren un cost de 21 sous. Aquell cadafal de fusta, amb la seua alçada, va permetre a les autoritats municipals contemplar amb comoditat l’espectacle i protegir-se de les envestides del animal. El mestre fuster Andreu Mira va cobrar 37 sous «per les mans, fusta y claus del cadafal dels jurats que feren per al dia del corro dels bous a VIIII de julio».
Tenim els nostres dubtes respecte al significat de corro dels bous. Es referia a l’espai circular on es tancaven els animals conforme indica la RAE? Altra opció possible és acceptar que els bous de corro són aquells que es fan córrer més d’una vegada en les festes taurines populars. Tant s’hi val la interpretació que es considere. Estem davant d’unes referències al bou en corda amb més de cent anys d’antiguitat que les conegudes a través del programa de les festes de la Puríssima de 1662: «se correran Toros de la Serra de Alcaraz, oferint premis a la destreza dels torejadors, a arbitri dels elets». Tot i que la primera referència relacionada amb activitats taurines a Ontinyent es detecta en el pagament en 1560 de 9 diners «per fer lo corral» dels braus.
