Fem d’Ontinyent una ciutat per a tota una vida

Les ciutats amb ànima són les que ofereixen motius per viure i conviure bé a totes les persones, sense exclusions socials i al llarg de tota la vida. Des d’aquest punt de vista, els ajuntaments han de ser aliats imprescindibles per garantir drets i oportunitats a les persones joves i majors, com a col·lectius d’edat més vulnerables en la societat actual. Dit això, hui parlaré de la nostra gent gran, de les persones que han dedicat molts anys a l’Ontinyent que coneixem, i que mereixen l’estima i l’atenció de l’administració local.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’envelliment actiu com el procés d’optimització de les oportunitats de participació, salut, benestar i seguretat de totes les persones a mesura que avança el cicle de vida. Afortunadament, el concepte d’envelliment actiu forma part d’un nou enfocament que s’obri pas, centrat en promoure l’autonomia de les persones majors, els seus vincles afectius i de relacions, en un marc de respecte als seus drets socials.

A nivell local, es poden impulsar polítiques municipals per crear un ambient i unes condicions favorables a l’envelliment actiu, amb accés a serveis adaptats a les diferents situacions vitals, sense cap tipus de discriminació i amb una oferta diversa d’activitats i recursos útils per millorar la qualitat de vida de la gent gran. Més enllà del model antic d’excursió d’un dia amb dinar inclòs i foto de rigor amb membres del govern municipal, la prioritat hauria de ser gestionar i millorar els serveis i activitats que fan possible el benestar i la felicitat diària de les persones. I malauradament, l’actual govern de l’Ajuntament d’Ontinyent porta mesos abandonant la gestió de les activitats que es realitzen als centres cívics del Llombo i Sant Josep, el Centre Integral de Majors de Sant Rafel i també al Centre Ocupacional «José A. Bodoque».

Entre aquestes activitats, a les quals acudeixen més d’un miler de persones, es troben els tallers de memòria i de patchwork, així com els cursets de gimnàstica, ioga, balls i pilates. En molts casos, les persones usuàries són gent major, que gràcies a aquestes activitats es mantenia activa a nivell físic i mental. Però, com deia, la gestió d’aquestes activitats es troba en un estat de deixadesa des de fa mesos.

En primer lloc, per la nefasta gestió laboral de l’empresa adjudicatària amb les seues pròpies monitores i monitors, amb qüestions com la falta d’un calendari laboral fins fa unes setmanes, els retards en els pagaments de les nòmines, els impagaments de les indemnitzacions per finalització de contractes, o la falta de comunicació fluida des de la direcció de l’empresa. Tot açò, unit a la passivitat del govern municipal, van portar a una situació límit que només es va començar a reconéixer quan la pressió de les monitores i la nostra intervenció al Ple Municipal va destapar el problema públicament. Ara, després de mesos de reivindicació, protestes i recollides de signatures, els impagaments i els retards pendents s’han anat resolent, però l’empresa segueix sense cobrir les baixes del personal, amb la qual cosa s’està entorpint el correcte desenvolupament del calendari de sessions i la marxa normal del curs, i provocant que els usuaris i usuàries vegen cancel·lades les seues classes sovint.

Aquesta situació seria comprensible si la problemàtica acabara de començar durant les darreres setmanes. Però el govern municipal, amb una majoria absoluta que teòricament hauria de servir per a prendre decisions àgils i ràpides davant els problemes, ha estat més d’un any sense actuar a pesar de conéixer la situació. Quan ha començat a fer-ho, ha estat obligat per la pressió social i de l’oposició. I a més, sense aportar cap solució sòlida que faça recuperar les activitats amb plena normalitat. Mentrestant, centenars de persones esperen la represa d’aquests cursets tan essencials per al seu benestar físic i emocional. Una mostra més de l’esgotament d’una majoria absoluta que cal superar per a construir el futur de l’Ontinyent que volem.