La botifarra

Aquest periòdic ho denominava peineta, però altres publicacions es limitaven a descriure-ho com un gest obscè fet amb el dit del cor. Tanmateix a mi em sembla més apropiat definir l´insult amb què Aznar va respondre els crits dels estudiants asturians que protestaven per la seua presència a la Universitat com una variant pija o estilitzada de la botifarra, que es fa amb el puny tancat.

Hi ha gestos que ho diuen tot, sobretot de qui els articula. El que ara han captat les càmeres, des de l´altivesa perdonavides de qui se sap ben protegit pels guardaespatles, és al capdavall el gest subliminar amb què aquest homenet va governar mentre va poder. Vull dir que a la tele o a la premsa només vèiem com posava els peus damunt la taula en el ranxo de Texas, o en la foto del ménage à trois de les Açores, melena al vent, o com es penjava aquell frau de medalleta que ens va costar un ull de la cara al Congrés nord-americà. Vèiem tot això, però la botifarra permanent en què va consistir el seu mandat, el seu olímpic menyspreu a les variades resistències a l´ordeno y mando, la sentíem, i tant, però ens l´ocultava una decència protocolària que ara ja no es veu forçat de mantenir.

I li agraïm el gest definitiu i definitori, és clar, perquè pot dissipar els dubtes dels més ingenus. L´exercici del poder com déu mana és al capdavall això, una variant de la botifarra, un dit mirant amunt que no apunta a l´Altíssim, com en algunes figures del santoral, sinó directament al forat del cul dels súbdits, i no per desitjar-los cap plaer hipotètic sinó el més nefand dels dolors. S´agraeix a més la claredat d´Aznar perquè el símbol fàl·lic de què ha tirat mà (qui sap si també com a sublimació del salut a la romana) ens recorda els qui, dit en alt, encara governen al País Valencià. ¿O no és una botifarra de Font de Mora la sanció a José Luis Santiago, el director de l´institut de Montfort, per haver defensat la llibertat d´expressió? ¿I el passeget en Ferrari de Camps i Barberà com a alegre alternativa a la crisi? ¿I el nostre urbanicidi de cada dia? ¿I l´insult a la raó del record d´Almansa en boca del conseller Blasco?

No sabríem viure, en efecte, sense Aznar, sense l´espill que ens proporciona. Hi ha pesombres que, per a la nostra desgràcia, duren molts anys. Botifarra!

manel.rodriguez.castello@gmail.com