La grossa és una sort que a qui li cau té mitja vida assegurada, si no desbalafia més del compte. És així com es denomina, en valencià, el primer premi de la loteria. Ni gord, ni gros ni "gordo". En femení. En la nostra llengua tenim una terminologia nadalenca molt pròpia i, alhora, diferent del castellà, que en molts casos no és traduïble literalment. Tenim la "nit de Nadal", que no "Nitbona", i la "nit de Cap d'Any", mai "Nitvella". L'1 de gener, que en la llengua veïna, és "día de Año Nuevo", en esta és "dia de Cap d'Any". Felicitem amb un "bon Nadal", en singular, que val per a totes les festes, mentres que en castellà és també usual desitjar eixa bonaventura amb "felices Navidades". Els "villancicos" castellans són "nadales" per a nosaltres, encara que també "villancets".

Tota eixa terminologia és més o menys uniforme en la nostra llengua, però quan arribem al Cristo, de xiquet, i al pesebre, on es diu que va nàixer, ja comença la diversitat onomàstica. Al Jesús xiquet (o infant), "el niño Jesús", en castellà, tradicionalment se li ha dit el Jesuset, però en alguns llocs, i en alguns diccionaris, se li diu Infant. Jo de menudet tenia a prop dos jesusets, un en cada una de les còmodes de les meues àvies, que li déiem així, el Jesuset, i res més. Eixe vocable en alguns diccionaris només fa referència a un vestit llarg de xiquets de bolquers, però en el DCVB sí que té el significat del nom de Jesús en diminutiu. En el DIEC2 no apareix com a entrada, en cap significat. Si que hi inclou, com també el SALT, "pessebre", sols com a "representació del naixement de Jesús", un sentit al qual els valencians denominem, majoritàriament, "betlem", com assenyala Eugeni S. Reig en VPE. El pesebre, amb una "s" (sonora), en la nostra parla, tradicionalment és "la menjadora dels remugants grans (bovins, cavalls, ases, muls)", com semblantment ho definixen Ferrer Pastor, Enric Valor, l'esmentat Reig i el DCVB.

Bon Nadal, a vostés, i que els Reis deixen al maleïts mercats especuladors bona cosa de carbó.