No son rares les troballes de memòries, dietaris o diaris en els últims anys. Escrits memorialístics que es van recuperant, gràcies a esforços personals, al llarg del país. I no són rares aquestes descobertes, precisament, perquè amb anterioritat als nostres temps, poc o gens ha estat l´interés que han despertat, més enllà d´una relativa curiositat entre els erudits. Ara, per fortuna, el panorama va canviant. I això permet que, al costat dels dietaristes més coneguts —Miralles, Porcar, Aierdi, Ortí i Major, Planes, etc.— es puguen anar incorporant nous noms i, fins i tot, en èpoques on hi havia, fins fa no res, un buit bastant considerable: el del cirurgià de la Pobla del Duc, Manuel Miquel, que ens va deixar una memòria quotidiana dels esdeveniments que més li cridaren l´atenció, entre els anys 1767 i 1803, però amb la inclusió, també, de notícies de relleu local anteriors, com ara la de l´aclamació del patró sant Blai o la de la troballa de la imatge del Crist de l´Empar, del 1624.
Certament, Manuel Miquel va confeccionar un escrit miscel·lani on va recollir des de notícies d´interés personal i familiar —naixements i defuncions, per exemple— fins a altres novetats que arribarien a la Pobla gràcies a la premsa periòdica que llavors ja funcionava amb una certa regularitat, com ara les referides a la Revolució Francesa. Però, sobretot, Miquel es convertí en un cronista de l´actualitat del seu poble: els avanços en la construcció del nou campanar, els incidents amb les bandolers, les novetats referides al món agrari del moment, la climatologia adversa o el preu dels aliments són algunes de les curiositats que es poden trobar en el volument que el pas del temps no ha pogut destruir, gràcies, també, a la custòdia a la casa Capsir, de la Pobla. Ara, la tenacitat d´Abel Soler, Manuel Arcos i Josep-Ramon Segarra, ens han posat a l´abast un text ben interessant, publicat fa no res per l´editorial Tívoli, a Gandia. Assegurar, així, la posteritat de les paraules de Manuel Miquel, és impagable i això permetrà que, més enllà del plaer de la seua lectura, tard o d´hora es facen estudis on s´incloga aquest curiós cirurgià que escriví en castellà, però amb una ment i una manera de mirar-se el món ben valencianes.
Vicent.J.Escarti@uv.es
