Des del Llibre del repartiment de Jaume I de 1257 fins a l'Oracional Valencià, presentat la setmana passada i el qual va alçar polseguera amb l´Arquebisbat. Entre tots dos textos hi ha huit segles de literatura que la Acadèmia Valenciana de la Llengua ha recorregut en una selecció d'uns 4.000 textos per a compondre el primer Corpus Infortmatitzat del Valencià (CIVAL), la primera base de dades de referència per als estudiosos de la nostra llengua. CIVAL, actiu des d´ahir, és «un reflex de la realitat del valencià», en paraules de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l´Acadèmia; una radiografia que mostra cada àtom de la llengua i ho posa en context. Així, se pot introduir qualsevol mot en el buscador, comprovar en quants textos apareix i de qui són, quantes accepcions té i descobrir com ha anat evolucionant al llarg de tot aquest temps. «Cerca, per exemple, la paraula juí, i trobaràs que hi ha fins a quaranta maneres d'escriure-la, depenent de l´època», conta Lacreu, en una pinzellada del que suposa un sistema com aquest per als investigadors de la llengua. «És un punt de referència per als qui elaboren els diccionaris. Assenyala el moment en què apareix una paraula i on naix; el fet que siga en un text d'Isabel-Clara Simó, per exemple, pot avalar el seu ús », il·lustra Lacreu.

Per a crear un servei així, existent ja en altres llengües de l'Estat, l'equip de documentació va partir dels textos clàssics, quasi fundacionals, per a acabar amb obres de Ferran Torrent, articles d'aquest mateix diari i fins i tot cançons d´Obrint Pas i La Gossa Sorda. Lacreu abunda sobre l'ingent treball de recopilació: «Hem comptat amb el suport de pràcticament totes les editorials valencianes, amb les publicacions de la Universitat, i hem recuperat fins a peces de blogs». Una tasca que té un origen marat però condemnada a estar inacabada. Després de huit anys de documentació intensiva, l´Acadèmia es queda amb un equip de quatre o cinc persones que mantenen viu aquest servei, actalitzant-lo cada poques setmanes, incorporant nous textos per a categoritzar velles paraules, detectar mutacions o atrapar nous significats. «Hem creat un majordom als investigadors», bromeja Lacreu, encara que d'açò es tracta: hores i hores repassant obres de referència seguint el dit índex se sintetitzen ara en un clic. «Perquè si no treballes sobre textos et quedes primitiu», subratlla l'expert, i amb CIVAL la Acadèmia sincronitza en 2015 l'estudi de la llengua amb el rellotge atòmic.