Als seus 70 anys acabats de complir Oliver Stone no perd l'esperit contestatari i en Snowden, la seua última pel·lícula que arriba este cap de setmana als cines, torna a arremetre contra el govern dels Estats Units, el seu sistema de vigilància global i el seu secretisme.

«La democràcia està en perill, no pot haver-hi democràcia sense informació pública», va assegurar el cineasta durant el passat Festival de Sant Sebastià, on va presentar el seu film sobre Edward Snowden, l'exanalista de l'agència nacional de seguretat d'EUA (NSA) que al juny de 2013 va filtrar milers de documents classificats.

Stone s'ha basat en els llibres The Snowden files de Luke Harding i Time of the octopus d'Anatoly Kucherena, i tant ell com l'actor Joseph Gordon-Levitt, que li dóna vida en la ficció, es van reunir amb el propi Snowden a Moscou en diverses ocasions.

«Snowden ens va ajudar a entendre millor la història i a aclarir aspectes tècnics. Ens va donar molta informació i molta confiança, crec que va pensar que prompte o tard algú faria una pel·lícula sobre ell, i millor esta que una pel·lícula roïna per a la televisió», va assenyalar el director de JFK o Platoon.

El film arranca quan en 2013 Snowden abandona el seu treball en la NSA i vola a Hong Kong per a reunir-se amb els periodistes Glenn Greenwald (Zachary Quint) i Ewen MacAskill (Tom Wilkinson), i la cineasta Laura Poitras (Melissa Llig) per a entregar-los la informació sobre els programes de vigilància del govern dels Estats Units.

Per a Stone el cor de la història és la transformació de Snowden de patriota convençut i obedient, simpatitzant de George W. Bush, en «el major traïdor de la història dels Estats Units», i entendre què li va portar a eixe canvi.

«Admire a Snowden com ciutadà», assenyala. «Ës ridícul tindre tota eixa informació classificada i secrets d'Estat. La realitat està distorsionada. Estem completament en 1984 (en referència a la novel·la de George Orwell)».

«Desconfíe dels governs i crec que és una desconfiança saludable», afigix. «Els governs tenen el poder de la propaganda, poden repetir fins a la sacietat 'terrorisme, terrorisme', ficar la por en el teu cap; necessitem protegir-nos a tota costa de la propaganda».

Stone és expert a posar en la picota el costat fosc de la història americana recent, amb «biopics» com JFK i Nixon, crítiques al capitalisme com Wall Sreeet o a la guerra de Vietnam, com Platoon, a més de l'ambiciosa sèrie de televisió «La historia no contada de los Estados Unidos».

«Snowden deixa en evidència les llacunes de la intel·ligència en l'era Bush al fallar en la detecció del 11-S „«el govern d'EUA ha sigut incapaç de protegir-nos», subratlla Stone„, i és especialment crítica amb el paper de l'administració Obama, que no sols va fer marxa enrere sinó que va redoblar la vigilància massiva i indiscriminada.

Stone no creu que cap dels dos grans candidats a les pròximes eleccions vaja a canviar les coses i advertix en concret contra Hillary Clinton.

«Sempre esteu parlant de Donald Trump, però no crec que ell tinga opcions. Clinton és part del mateix sistema, una dona estranya, vol ser una guerrera i adora els conservadors i als militars», afirma.

«A més, el seu historial no és bo. Va recolzar els bombardejos a Iugoslàvia, va recolzar a la Contra a Nicaragua, la primera guerra d'Iraq, el canvi de règim en Siria», enumera. «El caos la persiguix».

Sobre la situació d'Espanya, Stone preferix no opinar. «Ara mateix no sé el que està passant, però una cosa vos puc garantir, vosaltres tampoc ho sabeu, perquè la NSA té un ull sobretot el món, i controla també el govern espanyol».

«Espanya és molt important per a l'Aliança Atlàntica, la porta d'entrada a Àfrica, és un gran punt militar. Si el vostre govern no cooperara, els Estats Units es desfarien de qui fera falta i portaria a qui li convinguera, així és com funciona».