No és novetat però el 1964, Günter Gauss entrevistava Hannah Arendt deixant una reflexió quallada del pensament de la filòsofa i en la qual diu: «L'últim refugi del pensar, el que queda al final de tot és la llengua materna: l'espai de les paraules originals. ¿Per a què pensem? Per a comprendre. En això és en el que constitueix de manera genuïna ser humà». Ho va dir ella i altres abans, també després, i eixa formulació del pacte de codis que significa la llengua ha travessat transversalment temps i espais. Com transversal ha estat la campanya que es presentarà per al 8 de març, coincidint amb la celebració del dia de la dona o amb motiu de, encara que les dones ho són tot l´any.

Ser conscients de les discriminacions és un pas. Aconseguir mesures reals que erradiquen la desigualtat un altre. Començar pel llenguatge, un pas més, doncs amb ell es transmet una manera de pensar. Amb esta premisa, acaba de veure la llum la campanya València per la igualtat a la qual s´han afegit, de moment, 28 ajuntaments aprofitant sinèrgies. Una acció entre el Servei de Normalització lingüística i el Departament d´Igualtat de l´Ajuntament de Silla.

Les responsables són Raquel Sánchez, regidora d´Igualtat i Normalització Lingüística de Silla; Empar Minguet, coordinadora de la campanya i tècnica de l´Agència AVIVA i Mar Navarro, dissenyadora. Una proposta visual, ara en esta primera fase, que té com objectiu «modificar la forma d´expresar-nos en l´Administració pública per emprar un llenguatge inclusiu que tinga present les dones i els homes, i ens ajude a canviar la nostra percepció cap a una realitat més igualitària i integradora com exigeix el marc legal». Un portallapis, deu recomanacions en fullet de cartró, per a que es puga penjar al suro de la paret, i un cartell són els materials. Una activitat de sensibilització, fonamentalment, per evitar eufemismes. I és que, Minguet diu: «el llenguatge no és sexista. Ho és l´ús que en fem les persones». Entre les recomanacions, utilitzar un llenguaje senzill, clar i entenedor. «No és que no es puga utilitzar el masculí genèric en plural, però el que tampoc es pot fer és invisibilitzar a la dona. Davant el dubte, s´ha d´evitar el masculí genèric».

Sempre es diu. Notificar un acord a l´interessat. I què passa si és dona?No quadra. «si a una plantilla fiques notificar a la persona interessada no fallaràs mai»

L´alcalde, l´alcaldesa. A les plantilles de l´administració, si fiques que correspon a l´alcaldia, ja no hi ha problema.

En els contractes, per eixemple, sempre és l´empresari que ha de fer tal cosa, o el contratista, que ha de fer allò. «Sembla, doncs, que els empresaris només puguen ser homes». En opinió de Minguet, docs, «si diguem, la part contractat, serveix per a tots». Sembla que siga sense voler, però el contrari el que fa es invisibilitzar.

com per eixemple la salutació. «El salude a ell. La salude a ella» Minguet diu: si gastem la forma vos és més fàcil: us salude. És a dir, parlar de vosté.