Com cada nit amb la posta de Sol, la cúpula s´obri i l´atmosfera de l´observatori es barreja amb l´aire fresc que entre per la immensa comporta. A més 2.500 metres d'altura, en un paratge allunyat de la contaminació lumínica de les grans ciutats, l'astrònom es prepara per a començar la seua sessió de treball. Esta serà una jornada emocionant perquè amb les noves dades podrà determinar quina serà l'òrbita de l'asteroide que va detectar fa tres nits.
Han passat dues hores des del començament. Les úniques llums de l'interior de l'observatori són les tres pantalles roges dels ordinadors de la sala de control. Amb la càmera fotogràfica a -110 graus de temperatura i el telescopi de tona i mitja apuntant cap a l'asteroide. La cúpula es reposiciona fent un soroll que s'entremescla amb els primers concords de No line on the horizon d'U2. Després de cinc hores de treball i amb les més de cent dades recopilades durant les últimes nits l'ordinador ja ha calculat la nova òrbita.
La roca de 170 metres que vola a 40.000 km/h es troba entre Mart i la Terra viatjant en una òrbita el·líptica que la portarà a 150.000 quilòmetres de la Lluna. Si la força de gravetat de la Lluna no ho desvia podria impactar contra la Terra amb una probabilitat del 17,3%, la més alta des que l'any 2004 s'assignara a Apophis una probabilitat del 2,7%.
Encara que el xoc no tindrà conseqüències a nivell planetari sí podria devastar una ciutat sencera o tal vegada provocar un tsunami. Si res ho evita, l'impacte es podria produir en 71 dies. I ara Què fem? Es pregunta l'astrònom mentre passa la mà per la seua barbeta.
Este breu relat no és més que una ficció i mostra un dels majors riscos en els quals està sumit el nostre planeta: L'impacte d'un asteroide. Totes les nits es detecten nous asteroides i alguns d'ells són catalogats com a asteroides potencialment perillosos, amb una probabilitat no nul·la d'impactar contra el nostre planeta. Fins hui es coneixen quasi dos mil asteroides d'esta categoria, i cap d'ells comporta un perill imminent.
Els experts afirmen que ja s'han descobert el 90% dels asteroides de més d'un quilòmetre de grandària, que són els que podrien exterminar la vida en el nostre planeta. No obstant açò, encara queden per descobrir molts asteroides de menor grandària que no deixen de comportar risc per a la humanitat.
El 30 de juny de 1908 un asteroide de 80 metres de diàmetre va entrar en l'atmosfera terrestre i va explotar a 8 quilòmetres d'altura. Malgrat no impactar contra el sòl, els 30 megatons d'energia alliberada per l'explosió van devastar més de 2.000 quilòmetres quadrats de bosc a Sibèria. Este succés va ser el com el bòlid de Tunguska. Per a commemorar este succés i posar de manifest el risc en el qual es troba el nostre planeta la UNESCO va declarar el 30 de juny el Dia Internacional de l'Asteroide. Eixe dia observatoris astronòmics, planetaris, universitats i altres institucions realitzen actes per a difondre la necessitat d'investigar aquest tipus de fenòmens que suposen una amenaça per al nostre planeta. Durant els pròxims dies es van a celebrar 1.000 esdeveniments en 200 regions de tot el món i la Comunitat Valenciana és una d'elles. En ciutats com Castelló de la Plana, Gandia, Puçol o el Pilar de la Horadada es realitzaran actes gratuïts i dirigits a la ciutadania amb el propòsit d'acostar l'estudi del firmament i dels asteroides a la gent. El dia 30 de Juny, en el Planetari de Castelló se celebrarà una jornada en la qual cinc investigadors explicaran que són els asteroides, com els professionals analitzen estos cossos i quines estratègies existeixen en l'actualitat per a minimitzar el risc d'impacte o mitigar les conseqüències del xoc. En este acte participaran astrònoms de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, del Grup d'Observatoris APT, de l'Observatori de la Universitat de València i de la Universitat d'Alacant. A més, es farà una taula redona i observació del Sol i els planetes mitjançant telescopis amb la participació de la Societat Astronòmica de Castelló.
El mateix dia a Gandia l'Agrupació Astronòmica de La Safor projectarà dos documentals en el Centre Social de Marxuquera, entaularà un debat al voltant del succés de unguska i realitzarà una observació pública amb telescopis. Al Pilar de la Horadada l'1 de juliol, l'Agrupació Astronòmica d'Elx exhibirà una mostra de meteorits de diverses parts del món i realitzarà xarrades relacionades amb els asteroides. A Puçol el 6 de juliol, el Grup d'Observatoris APT i el Club d'Escriptura de Puçol donaran dues xarrades en la Casa de la Cultura centrades en l'estudi dels asteroides i la presència de l'astronomia en la literatura actual. Tots estos actes s'emmarquen dins del moviment Asteroid Day (www.asteroidday.org) iniciat en 2015 pel guitarrista de Queen i també astrofísic Brian May, juntament amb altres astrònoms i científics de tot el món. Este moviment, que està recolzat per científics, premis Nobel i artistes de tot el món, advoca per l'augment dels recursos en recerca del Sistema Solar, i en concret per l'estudi dels asteroides, de cara a analitzar i conèixer millor estos objectes i dissenyar una estratègia conjunta a nivell internacional que ens protegisca d'un possible impacte.
* Grup
d´Observatoris APT.
