26 de marzo de 2018
26.03.2018

No censurem les vacacions, per favor

26.03.2018 | 04:15

Un dia de l´agost passat vaig anar a un restaurant on servixen menjar per a endur-se per encomanar dos racions per a dinar, però l´establiment estava tancat. M´hi acostí per vore si havien apuntat els dies de tancament i saber quan obrien. I sí que hi havia anunciat el període vacacional dels amos del negoci. En un full ben acurat i apegat a la porta deia: «Tancat per vacacions del 15 al 31 d´agost». Però algun/a transeünt, potser, preocupat/ada per l´aplicació d´uns determinats cànons lingüístics i amb un empatx de normativa essencialista, havia ratllat i mig esborrat la paraula «vacacions» i l´havia substituïda per «vacances». Tal volta el canviador o canviadora del mot en qüestió pensà que la clientela no entendria això de «vacacions». A saber. No sé si l´autor/a d´eixa substitució lingüística, eixe «aclariment», en forma de grafiti domèstic, la va fer per ignorar que el terme i forma «vacacions» és perfectament normatiu i usable en qualsevol registre; o, sabent-ho, va considerar eixa paraula com a massa vulgar i prosaica i que calia substituir per la «selecta» «vacances». Pobres «vacacions», tan valencianes, catalanes i balears, i tan denigrades per l´elitisme integrista i purificador. I tot, segurament, per la seua semblança amb les «vacaciones» castellanes. A les nostres genuïnes «vacacions» els passa com a tantes altres paraules, que han sigut tatxades de castellanisme, com «faena», «llonja», «almorzar» i un llarg etcètera; i resulta que són ben genuïnes i patrimonials de tota la nostra llengua. I el cas és que «vacances» deu ser una paraula d´origen francés, un gal·licisme. I és que hi ha qui fugint del foc cau a les brases. La paraula «vacacions», en singular «vacació», és ben antiga, està documentada ja al segle XV, quan no devien haver-hi secessionistes lingüístics ni «blaveros», ni postsecessionistes avant la lettre, com li agrada assenyalar a algun/a alt/a responsable de la política lingüística actual, i s´ha usat en totes les parts, o en quasi totes, on es parla esta llengua, Josep Lacreu, en l´article «Bones vacacions», del seu blog Pren la paraula, dóna complida informació sobre l´ús històric i genuïnitat de «vacació/vacacions». Diu Lacreu, entre altres arguments, «...el mot vacacions el trobem consignat en tots els diccionaris valencians històrics: el de Carles Ros (1764), el de Josep Escrig (1851), el del pare Fullana (1921) i, naturalment, en tots els diccionaris contemporanis. I també en els catalans. En el Diccionari Aguiló (publicat en huit volums entre 1915 i 1934) no sols figura la paraula vacació, sinó que, curiosament, la que no consta és vacança». Per la seua part, Jaume Corbera, professor de la Universitat de les Illes Balears, i autoritat lingüística, com Lacreu, en l´article «Facem vacacions», publicat en la revista Llengua Nacional, rebla el clau sobre la genuïnitat, correcció i conveniència d´usar, preferentment, el terme «vacacions», i ho fa amb tota classe d´exemples degudament documentats. I si algú té dubtes sobre la bondat normativa de «vacacions» pot pegar una miradeta a tots els diccionaris de referència. I no censurem paraules ben nostres, ni en grafitis ni des de despatxos oficials.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Hivern


Blog 'Pren la paraula'


"I si no és xulo, ¿què?"

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia