Ausiàs March és l'escriptor valencià que més interés desperta a Itàlia. Així s'ha posat de manifest els dies 26 i 27 de novembre, durant la trobada acadèmica que ha tingut lloc a Nàpols, i que cal posar en relació amb el congrés sobre «Ausiàs March i el cànon europeu» que se celebrà ara fa un any, en novembre de 2017, a la ciutat toscana de Siena.

D'aquesta manera, amb el títol «Ausiàs March: llegir, editar, traduir en el temps» i convocats per la Università di Napoli «Federico II», la Università Suor Orsola Benincasa di Napoli i l'ISIC-IVITRA de la Universitat d'Alacant, una vintena d'especialistes en l'estudi, la traducció i la recepció de l'obra de March ens hem donat cita a la urbs que, a mitjan segle XV, fou, de facto, capital de la Corona d'Aragó i residència d'Alfons el Magnànim.

L'aplec científic ha comptat amb un notable accent valencià, ja que una tercera part dels especialistes que n'han pres part procedeixen d'universitats del nostre territori. De la d'Alacant són Vicent Martines i Josep-Lluís Martos. El primer ha centrat la seua intervenció al voltant del corpus multilingüe de les traduccions d'Ausiàs, en el context de «Biblioteca Digital Multilingüe de la Mediterrània»; i el segon, en el model i els testimonis de la primera edició dels versos de March (1539), realitzada per Baltasar de Romaní.

La UV, també present

La Universitat de València s'ha vist representada per quatre investigadors. Antoni Ferrando ha analitzat la vinculació d'Honorat Joan amb l'edició val·lisoletana de les obres de March (1555), i l'ha posat en relació amb el canvi d'orientació política i cultural dels darrers anys de Carles I; Vicent J. Escartí s'ha ocupat de l'interés per la vida del poeta medieval durant el segle XVI, que ha qualificat com «el segle d'Ausiàs»; Abel Soler, del concepte de cavaller i els valors cavallerescos en l'obra de l'autor de «Veles e vents»; i jo, de la recuperació de la memòria de March que durant la part central del segle XIX portaren a terme Josep M. Quadrado i Marià Aguiló.

Itàlia s'ha fet escoltar, a més de per les dues acadèmies napolitanes ja esmentades, a través d'investigadors procedents de les universitats Ca' Foscari di Venezia, Torino, Roma III, Messina, Verona i per Stranieri di Siena. En concret, Enric Bou, president de l'AISC, ha centrat el seu parlament en les versions musicades que d'Ausiàs March ha fet Raimon. Així mateix, també hi han intervingut estudiosos de les universitats de Barcelona, les Illes Balears i la Pompeu Fabra.

Finalment, cal destacar que els professors Escartí, director de la Revista Valenciana de Filologia, i Valentina Ripa, de la Università di Salerno, hi han presentat el primer número de la publicació (2017), editada per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació -que també ha sigut entitat coorganitzadora del congrés-, que està dedicat a March. I, d'una altra banda, n'han anunciat la imminent aparició del núm. 2, que incorporarà un monogràfic sobre Curial e Güelfa, una de les principals obres literàries del nostre segle XV -i molt estretament relacionada amb Nàpols, segons sembla.