La pintora i escriptora Anna Moner porta a les llibreries La mirada de vidre (Bromera), una novel·la «obscura» que «voreja l'abisme». Ambientada a la Barcelona del segle XIX, l'obra, Premi Ciutat d'Alzira 2018, narra el període en el qual es va «construir la imatge de la dona». Una aportació que es troba d'actualitat, ja que queden sis dies per al 8 de març, Dia Internacional de la Dona. «Faré vaga. Hui més que mai hem de fer visibles els problemes que tenim en l'actualitat les dones. A més, en els últims mesos ha aparegut una ombra negra sobre totes», assegura Moner.
Tal i com explica l'escriptora, La mirada de vidre «aborda les pràctiques mèdiques i artístiques que, a finals del segle XIX i principis del XX, contribuïren a bastir la imatge de la dona que en bona mesura encara perdura en l'actualitat. La mirada clínica masculina es va dedicar a burxar les interioritats orgàniques femenines en un intent de desxifrar el que fins llavors era un text enigmàtic i impenetrable per al discurs científic. Alhora, la mirada artística s'encarregava de generar una imatge idealitzada, perfecta i inassolible, plena de misteri. Aquest procés complex i subtil al mateix temps s'observa a través dels ulls atònits i desconcertats d'un jove fotògraf».
La novel·la s'inicia a la tardor del 1904, quan la manca de diners per poder costejar l'addicció a la morfina obliga Roger Queralt, un fotògraf de tècnica depurada i mans destres, malgrat els estralls físics i psicològics que li ha provocat la droga, a acceptar la peculiar oferta de Madame Babinski, una popular mèdium que pretén ampliar el negoci amb la realització de fotografies d'esperits al seu gabinet de la plaça del Campanar, al barri de Gràcia de Barcelona.
Tanmateix, ni la ingesta contínua de morfina i altres estupefaents ni aquesta ocupació insòlita aconsegueixen esborrar de la ment de Queralt les experiències viscudes a l'estudi fotogràfic del sanatori de Sant Gervasi, on va treballar l'any 1898 a les ordres del doctor Robert Isaac, un prestigiós especialista en malalties del sistema nerviós posseïdor, a més, d'una singular ambició artística. Tampoc no pot oblidar la Valquíria, una jove interna del centre convertida en la joguina predilecta del metge.
Amor poc convencional
Segons Moner, en La mirada de vidre «pare atenció en detalls aparentment insignificants, uns detalls amb els quals prove de traure a la superfície allò que sovint roman ocult o en un segon pla i que, quan es manifesta clarament, provoca inquietud i incomoditat. D'altra banda, a la novel·la he intentat retratar la sensualitat que destil·len les històries d'amor poc convencionals i l'asfíxia emocional que produeixen determinades obsessions. També, com en altres obres, aborde algunes perversions refinades i la maldat, la part més fosca de la naturalesa humana. Literàriament, m'agrada vorejar l'abisme i convidar el lector a fer-ho amb mi», afirma.
