És un fet incontestable: el primer centre de criopreservació a Europa el tenim instal.lat ben a prop del cap i casal, al terme de Riba-roja. Per 200.000 euros (si els bancs agafen embranzida de nou, no és cap problema ... per als bancs; estaran esperant-te) es pot llogar una càpsula, posem que de les ideades per Isaac Asimov, per congelar-te el cos immediatament després d'haver-te mort, en nitrògen líquid a -196 graus durant 100 anys. Garantit el somni etern amb un límit previsible per descongelar-te quan se sàpia sanar aquella malaltia que t'ha escanyat, perquè «hoy, ho deien ja a La verbena de la Paloma, las ciencias avanzan que es una barbaridad». M'interessa, però, com un centre com aquests, al costat d'un cementeri (per captar clientela) ha pogut instal.lar-se a l'epicentre del pensat i fet. Diuen els propietaris (entre els quals, home!, hi ha un maese Constructor) que a través d'una escletxa de la legislació valenciana, han pogut dur a terme el projecte, irrealitzable a cap lloc d'Europa. La pregunta és si aquesta escletxa és pur atzar o respon a la idiosincràsia del gen valencià (i no se m'enfade cap partit unionista).
Dos escriptors de les rodalies de l'Horta de València, Ferran Torrent i Francesc Bayarri, m'ajudaran. Si del primer, en Gràcies per la propina, extraem la conclusió que el poble valencià té l'extraordinària capacitat d'adaptar-se als temps que corren sense abandonar el sentit lúdic, creatiu i transgressor (després de cumplir amb rituals sacramentals ..., bous i una visita cabaretera a Rosita Amores), del segon, en València sic transit, amb una certa amargor de lazarillo autoexculpatori, comprovem que la intel.lectualitat valenciana ha sucumbit a la delirant voràgine crematística que ha creat, com a lògica concatenació d'elements des del franquisme i des de totes i cadascuna de les etapes de la democràcia, el quadre de Bernie Ecclestone i el Papa Benet, amb bocatto di cardinale servit per un preciós o preciosa búlgar o búlgara ( cap prejudici) a disposició de totes ses santedats, satàniques o no, presents.
Així que em pregunte què preferim els valencians: un italià que ens done lliçons d'urbanisme (a nosaltres que, al segle XV ja teníem la ciutat model del luxe i l'oci!) o un parell d´autòctons que se la juguen per veure's d'ací a cent anys a les festes del poble? Escletxa, ignorants forasters, o un forat ben lluent?
