Hi ha qui llegeix quan viatja, i hi ha qui viatja quan llegeix. També hi ha, és clar, qui fa ambdues coses, certament. Aquest estiu, jo m'he convertit en un de tants dels que ha preferit romandre a casa i viatjar mentalment amb llibres com, per exemple, Amèrica endins (Bromera) de Lourdes Toledo. Aquest llibre no és cap novetat editorial, però me l'he recomanat després de llegir el retrat que Martí Domínguez dedicà a l'autora fa un parell de mesos a eldiario.es.
En el seu comentari, Martí Domínguez es referia al llibre de Toledo «com una crònica d'una peripècia vital i una descripció vívida i sincera, sense més pretensió que la de narrar el que s'hi veu i s'hi viu». Tota una novetat, això. O un treball literari valent que es tracta d'una Amèrica atractiva pels paisatges «de pel·lícula» que presenta, però inhòspita i poc estimulant en altres aspectes humans, civils i socials. Amèrica endins no és la ficció d'una aventura fantàstica, sinó l'epopeia vital de l'autora durant la seua estada com a mestra en una escola de Santa Fe, Nou Mèxic, del 2014 al 2017.
Amèrica endins és igualment el dietari d'una escriptora (d'una dona, d'una mare i d'una mestra), com també és un llibre de viatges poc convencional, ja que no convida el lector a visitar una Amèrica «de cine». Fent una crònica de la seua realitat quotidiana, una crònica directa i humana, Lourdes Toledo mostra el país on està vivint i l'ensenya com ella el veu, immens, complicat, contradictori. Just per això el testimoni literari que en fa resulta compartible, atractiu i sorprenent: meravelles i brutors incloses.
Amb aquest llibre (XX Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta) Lourdes Toledo se situa entre la selecta minoria d'autors que demostren saber narrar la vida en present, com qui filma el que la vida li posa al davant, i en fa una obra admirable sense necessitat de bastir cap ficció novel·lesca. L'autora és conscient que, fent un bell text, n'hi ha prou per a transportar el lector lluny i prop. Lluny, és a dir, a una Amèrica profunda on qui llegeix no hi anirà segurament mai, i prop perquè els mots que el porten a través de la lectura li permeten sentir pròxim aquell món. I és en aquesta combinació de distàncies i proximitats on el lector troba la companyia aparaulada que li demana a tot llibre.
Una tardana troballa, aquest viatge llegit de Lourdes Toledo.
