A finals del segle XIV, la Capella del Sant Calze era testimoni de les classes de Teologia que Sant Vicent Ferrer donava a la Catedral de València. També el púlpit que encara roman a la que va ser l'Aula Capitular servia d'altaveu al sant valencià per a predicar els sermons. Més de sis segles després, la vinculació històrica i simbòlica de la capella a la figura del religiós valencià més reconegut, ha fet que siga el lloc elegit per a la presentació del congrés internacional «Vicent Ferrer: Projecció europea d'un sant valencià».
L'esdeveniment, que recorrerà la trajectòria i les aportacions del religiós des d'ahir fins a demà, és obra de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb la col·laboració de la Universitat de València (UV), i s'inaugurà ahir amb les veus d'Emilio Aliaga, degà del Capítol Metropolità de València; Ramon Ferrer, president de l'AVL; i Albert G. Hauf, membre del comité científic del congrés. A més, comptà amb la presència de Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva de València i Antonio Ariño, vicerector de Cultura de la UV, entre altres. Una fita dins del VI centenari de la mort de Sant Vicent Ferrer, commemoració que l'Acadèmia ha aprofitat per a designar al predicador com a escriptor de l'any 2019.
«L'afluència de la gent que l'escoltava va fer que escollira llocs públics per a predicar. Però a la Seu, Vicent Ferrer va trobar l'espai predilecte». Aliaga va destacar així el gran paper que l'obra vicentina ha tingut en la difusió de l'evangeli no sols a l'antic Regne de València, sinó a una part important d'Europa, fet que l'ha convertit en «el dominic valencià més universal».
Per la seua banda, Albert G. Hauf va detallar l'important paper internacional que va tindre Sant Vicent Ferrer, un perfil universal que queda palés si es mira al món acadèmic europeu i internacional que l'estudia. «El que convertix el congrés en una fita de tanta importància és que reunix a tants intel·lectuals de tants països, on encara ressonen les veus de Ferrer», assenyalà. Tanmateix, Hauf feu una crida per a fer servir el record del valencià com a element conciliador: «El nostre és un país on cadascú és cada qual, i la figura de Ferrer és prou universal per a conciliar les sensibilitats més diverses».
A banda de la importància global del sant valencià, Ramon Ferrer volgué fer valdre la «gran influència de Vicent Ferrer a l'Edat Mitjana com a predicador i a l'àmbit polític i eclesiàstic, així com pels seus sermons i miracles que han passat a formar part de la cultura popular».
Així mateix, Ferrer assenyalà la importància cultural del centenari de la mort de Sant Vicent, que «ha permés recórrer els pobles vicentins on la seua petjada està present a cada racó». L'historiador també donà importància al treball que es fa des de la societat i les institucions perquè el llegat vicentí continue viu, amb accions com la publicació d'un còmic sobre la vida del religiós per a famílies i col·legis. Per a acabar, l'acadèmic compartí l'esperança que «el congrés siga un treball en comú del poble i l'església valencians».
Una vida itinerant
La conferència inaugural de Francisco M. Gimeno, professor de la UV, anomenada «Mestre Vicent Ferrer: petjades d'una vida itinerant», va fer un repàs de la biografia i la trajectòria del sant valencià.
Si Sant Vicent és reconegut com el dominic valencià més universal és gràcies a la seua tasca de predicació arreu d'Europa. «L'activitat més intensa de Ferrer va començar l'any 1394», segons Gimeno, amb una visió de Déu que canviaria la seua imatge del món. Fins al 1419, data de la seua mort, el valencià «predicava entre dues i tres voltes al dia», i va basar els seus sermons en l'arribada de l'Apocalipsi. Una vida itinerant que ja començava amb els trasllats que va fer per a estudiar a Barcelona, Lleida i Toulouse.
Una vida que es plasma en l'exposició que guarda el Museu de la Catedral, així com a la Biblioteca Històrica de la UV, on es pot observar un recull de sermons i manuscrits del sant, la part més valuosa d'un congrés fet «amb amor a la cultura valenciana, a la Seu de València i a Sant Vicent».
