Frida Kahlo o Cantinflas no van deixar escapar l'oportunitat de tornar al món dels vius i es van passejar pel centre de Ciutat de Mèxic en l'abarrotada macrodesfilada anual del Dia dels Morts, que en els últims anys s'ha reinventat com la festivitat mexicana més universal.

Des de la plaça del Sòcol, cor de la capital mexicana, i al llarg de nou quilòmetres, milers de persones disfressades de morts van desfilar el diumenge passat al costat d'enormes carrosses i figures al·legòriques quan queda menys d'una setmana perquè els mexicans reben a les seues cases als seus sers estimats morts, segons la tradició.

Com no podia ser d'una altra forma, la desfilada va arrancar presidida per una calavera gegant adornada amb tagetes taronja que, una flor família de la ,argarida que, segons la tradició, utilitza el seu intens color per a guiar als difunts a fi que puguen retrobar-se amb els seus familiars.

Esta planta va marcar el camí a les elegants dones calavèriques conegudes com a catrinas, una icona creada pel gravador Juan José Posada i popularitzada per Diego Rivera, que van saludar als 2,6 milions de persones que segons l'organització van abarrotar el centre de la ciutat per a no perdre's ni un detall de la desfilada.

«M'agrada molt veure al poble unit, ja que és una de les poques vegades que ocorre», compta Sara, una dona del públic que complix anys esta setmana i que inclou el Dia dels Morts i totes les seues festivitats com a part de la seua celebració d'aniversari.

Per a ella, la coneguda desfilada és una forma perquè els xiquets i xiquetes deixen de jugar amb els telèfons mòbils i aprenguen el significat de les tradicions mexicanes.

Popularitat en augment

Ningú podia presagiar l'enorme popularitat que aconseguiria este esdeveniment quan, en 2016, les autoritats de la capital van decidir reproduir la desfilada de morts que apareixia en la pel·lícula Spectre de la saga James Bond.

L'espia britànic no va aparéixer en la desfilada d'enguany però els números parlen per si mateixos: Set carros al·legòrics, 16 marionetes gegants, tres trajineras, representacions artístiques de sis estats del país i un elenc de 1.000 persones van conformar la processó festiva d'un quilòmetre de longitud.

Esta desfilada, juntament amb l'enorme ofrena de morts que es construirà esta setmana en la Plaça de la Constitució de la capital, dóna compte de l'orgull de Mèxic per les seues tradicions i dels seus esforços perquè no es perda la concepció festiva que tenen els mexicans de la mort, fet que tant sorprén la resta del món. «Vaig vindre a la desfilada per a ensenyar la cultura als meus fills i que vegen tot el que són les tradicions del nostre país», relata Óscar, un dels assistents a la desfilada, satisfet amb totes les iniciatives que en els últims anys han modernitzat el Dia dels Morts.

Esta festivitat, amb les seues calaveres, catrinas, acolorits alebrijes (criatures al·legòriques) i flors de cempasúchil, ja forma part inseparable de la mexicanitat, juntament amb els tacos, els mariachi i la verge de la Guadalupe.

Per això, la desfilada va mesclar la temàtica de la mort amb altres trets distintius de Mèxic. Així doncs, va desfilar un contingent de catrinas disfressades com el revolucionari mexicà Emiliano Zapata al costat d'un ring de la popular lluita lliure i desenes de persones disfressades de l'endèmica papallona monarca.

I en un país que idolatra com ningú als seus artistes, no podia faltar una gegantesca i acolorida Frida Kahlo, tombada en el llit on va desenvolupar part de l'obra que va convertir l'art mexicà en un referent universal.

Segons la tradició d'arrels prehispàniques, el Dia dels Morts, durant la nit del 2 de novembre, les ànimes dels difunts abandonen temporalment el món dels morts per a visitar i abraçar als seus éssers estimats vius. Per això, des de dies abans, els mexicans depositen a les seues cases pètals i munten ofrenes en les quals recorden amb fotografies als difunts, als qui preparen el seu menjar favorit perquè puguen gaudir del seu retorn.