fa ara quatre anys, demanàrem ajuda a Josep Vicent Frechina perquè ens ajudara a compilar cançons de Nadal en valencià i poder editar un disc de nadales que sonara pels carrers, mercats, cases i escoles. En aquella ocasió, amb el títol Done'm l'asguilando. Cançons populars del Nadal valencià, compilàrem i remasteritzàrem dotze cançons populars que, des del Pinós a Vinaròs, mostraven una tradició de solidaritat lligada als dies que tenim l'ànima més tendra. La generositat dels autors permeté que la Diputació de València recuperara i oferira al gran públic una mostra del nostre magnífic patrimoni musical.
Miquel Puig, un mestre dels que fan escola, vingué amb un projecte i una il·lusió, treballar en les escoles els valors, els ritmes i les paraules que contenen les cançons d'asguilando i així nasqué el projecte que presentem hui mateix: el web didàctic https://asguilando.dival.es. Fa dies que anunciem l'acte i, igual que fa quatre anys quan editàrem el disc, la gent em pregunta si no és un error i calia haver-hi posat «estrenes». Les estrenes (usat en plural) són el «regal o present, especialment els diners que es donen el dia de Nadal. El dia de Nadal els iaios ens donen les estrenes»; mentre que «asguilando» (amb les variants «arguilando» o «asguirlando») no apareix recollida en els diccionaris, però és clau en el nostre repertori de nadales. Francesc Martínez Martínez, l'avi de Carmelina Sánchez-Cutillas, explica la tradició en Coses típiques de la Marina: «Per fora de la casa, en la vespra de Nadal -que ací anomenen Nit de Maitines-, s'ouen els remors de la xicalla que, en grups, va cantant cançons per a arreplegar l'arguilando. Una d'estes cançons diu: Dau-mos l'arguilando / si mos l'hau de dar, / que la nit és curta / i mos n'ham d'anar». Un costum privat, l'estrenes, front a una pràctica pública, l'asguilando.
Les lletres d'asguilando parlen de pobrets que, aprofitant els bons sentiments que provoca el Nadal, demanen més que un rosegó: una coca que no siga xicoteta, orelletes i bunyols de vent, bones tarongetes i un conill ben gran i recorden un jesuset que porta caroteta i a qui els reis duen una carabassa. Mostren un Nadal humà, un xiquet amb els peuets en terra, geladet de fred. D'ací a tres dies serà el black friday, un engany per fer que comprem compulsivament, i no puc deixar de recordar la nadala d'Alimara Ai, Pep! «Tot s'ho mengen els ricots a la salut dels pobrets».
