Una investigació de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i la Universitat del País Basc (UPV/EHU) advertix que les grans empreses tecnològiques (Gafam), com Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft, dificulten el desenvolupament dels agents culturals tradicionals, perquè s'han convertit en «autèntiques propietàries de la comunicació digital global». L'estudi, realitzat per la professora Jéssica Izquierdo, del Departament de Ciències de la Comunicació de l'UJI i el professor Juan Carlos Miguel de Bustos, catedràtic de la UPV/EHU, ha descrit les set característiques de les indústries tecnològiques globals i demostra el seu potencial lideratge a l'entorn de la comunicació digital actual, han informat fonts de l'UJI.
Miguel de Bustos assenyala que «es caracteritzen per ser empreses que competixen de forma ecosistémica, no per producte, la qual cosa rovoca la formació de grups molt centralitzats, amb una elevada capitalització borsària» i agrega que «els Gafam necessiten créixer constantment, la qual cosa els convertix en dependents de la innovació: patixen de bulímia de patents».
Creixement estratègic
En l'actualitat, els Gafam, en paraules d'Izquierdo, també es caracteritzen per «enfocar els seus negocis cap a vectors de creixement estratègics tan fonamentals com la salut i la Internet de les coses, els assistents virtuals, els electrodomèstics, les ciutats i els cotxes intel·ligents, o les aplicacions de monitoratge de constants vitals; són fonts inesgotables de big data». «L'únic aspecte que encara no lideren els Gafam és el de les xarxes de telecomunicacions», agrega la professora.
Les grans tecnològiques Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft lideren l'economia digital, fortament lligada a la recopilació de dades dels usuaris i usuàries de la xarxa, segons sostenen ens investigadors.
De Bustos explica que la creixent presència mundial de plataformes en streaming com Netflix, HBO o Spotify, «convertixen a l'ecosistema mediàtic en un lloc preferent de recopilació d'estos big data, que proporcionen dades detallades sobre els gustos, opinions i preferències de la ciutadania per a l'entreteniment i la informació. Són els amos de tot, i fins i tot de la distribució de la informació», explica el professor de la Universitat del País Basc.
Per part seua, Jéssica Izquierdo comenta que esta realitat «convertix als mitjans en font d'informació valuosa i necessària per als Gafam, que ja controlen gran part d'estes dades a través de YouTube (Google), Twitter (Facebook), Amazon Prime, Apple Music o LinkedIn (Microsoft)».
La investigació desenvolupada per Izquierdo i Miguel de Bustos, les conclusions dels quals s'han publicat en la Revista llatina de comunicació social, aporta una completa anàlisi sobre els grups d'internet Gafam, que permet valorar l'impacte que imprimixen sobre els mitjans de comunicació.
A partir d'una àmplia base bibliogràfica, premsa especialitzada i informes corporatius i institucionals, s'analitza el creixement de la connexió entre els Gafam i el contingut mediàtic, així com la seua capacitat per a establir patrons que condicionen el futur desenvolupament de les indústries creatives i culturals en l'escenari de l'economia digital.
Els resultats permeten observar la posició central que ocupen els Gafam en l'economia digital i assenyalen les claus de desenvolupament per a les indústries mediàtiques en este ecosistema, com la intensificació dels grups tradicionals en Internet (que explica moviments com el llançament per part de Disney de la seua pròpia plataforma), l'increment dels Gafam en les àrees mediàtiques o l'amenaça a la diversitat cultural i el pluralisme en el mercat de la comunicació.
