3 de novembre del 1893.
Estimat Vladimir:
Has de saber que m'han condemnat a mort, i no parle en sentit figurat. Aquesta vesprada huit homes suposadament justos han format un tribunal d'honor per tal de decidir el meu destí i, malauradament, han conclòs que el meu cas només pot resoldre's amb un suïcidi forçat. Sé què estàs pensant. ¿Com pot ser que et parle en aquests terribles termes si fa cinc dies sopàvem al restaurant Leiner i celebràvem, a la Sala dels Nobles de Sant Petersburg, l'estrena de la meua darrera simfonia? La composició que t'he dedicat a tu, adorat Bob. La sisena, la Patètica, el meu testament artístic! La que resumeix en quatre moviments la meua tràgica i agitada vida. ¿Recordes les cartes que et vaig escriure a finals d'agost quan estava a punt d'enllestir-la? Si les rellegeixes, hi descobriràs que amagaven una espècie de premonició sobre el meu inesperat final. T'hi confessava que es tractava de la meua creació més enigmàtica perquè l'argument està prenyat de sentiments relacionats amb vivències molt íntimes. Que endevinen el seu significat si poden! Tant me fa! D'ací uns dies tot haurà acabat!
Malgrat això, estic segur que és l'obra més sincera, més orgànica i més reveladora que he creat. Vaig plorar moltes vegades mentre componia mentalment aquesta queixa amarga. Vaig patir massa mentre treia a la llum el desencís d'aquesta ànima marcida, cansada d'estar immersa en constants i letàrgics episodis depressius. Resulta tan dolorós haver d'amagar la teua autèntica naturalesa! Resulta tan ridícul haver de disfressar els veritables apetits amb un breu i desastrós matrimoni! Impossible descriure la repugnància que vaig sentir durant les tres setmanes que va durar la unió amb Antonina Miliukova. Tres setmanes infernals! Em sentia emocionalment bloquejat! El malestar m'impedia treballar! Per què vaig actuar així, Bob? Perquè les circumstàncies m'ho exigien! No podia actuar de cap altra manera! Aquella relació no podia continuar, m'hauria tornat boig!
Quina ironia! Em vaig casar fugint d'una mala reputació que finalment m'ha atrapat i ha provocat la meua sentència de mort! Demà, per tal d'evitar un gran escàndol que, sens dubte, arruïnaria el meu llegat musical, aquest tribunal d'honor em subministrarà un beuratge amanit amb arsènic que farà efecte en un parell de dies. Hem acordat fer córrer la veu que he sigut víctima del còlera que assola la ciutat.
Ha arribat el moment de l'últim plany, el de l' adagio lamentoso del quart moviment de la Patètica! Hauria donat el que fora per veure't uns segons abans de marxar per sempre, estimat! Quan vingues a Sant Petersburg, no t'oblides de visitar-me al cementeri de Tikhvin i de deixar una flor sobre la meua tomba.
Piotr Ilitx Txaikovski
