Maite, funcionària de l'Administració de la Generalitat, em pregunta per què «joves» és més correcte que «jóvens». Li conteste que no és més correcte, que les dos formes són normatives, però em replica dient-me que la professora de valencià de la seua filla (en primer de Batxillerat) li ha subratllat la forma «jóvens», en una redacció, i li ha apuntat «millor 'joves'». I seguix: «En el llibret de criteris que ens van passar de la Conselleria també s'indica que 'joves' és preferible a 'jóvens' i també 'homes' a 'hòmens', 'raves' a 'ràvens' i 'marges' a 'màrgens'» (es refeix als Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat, auspiciats per la Direcció General de Política Lingüística (DGPLGM).
La pregunta inicial que em fa Maite és retòrica, perquè ella sap massa la contestació, el significat i el «perquè» de les preferències d'unes formes i paraules sobre altres. I prosseguix: «Tinc molta malíccia que es marginen paraules valencianes de tota la vida i que es vullguen canviar per altres que no hem dit mai. Supose que coneixes el programa Salt.usu, que ens han instal·lat per a les traduccions, que també indica que 'joves' és preferible a 'jóvens' , 'homes' a 'hòmens', 'aquest' a 'este', 'us' a 'vos', 'estrényer' a 'apretar' i aixina moltes altres preferències de paraules que no diem ni hem dit mai, o que fa segles que no es diuen per ací. És un valencià capat». La xica es desfoga amb mi, perquè sap que la seua indignació, comuna a molta gent valencianoparlant de sempre, de l'Administració i de fora d'esta, és pareguda a la meua. Efectivament, en el nou programa de traducció castellà-valencià, valencià-castellà i de correcció, s'establixen en nombrosíssims casos les preferències assenyalades per Maite i centenars més. En el cas de «hòmens» i «jóvens», tant els Criteris com el programa informàtic esmentats disposen les preferències mencionades contradient incomprensiblement la institució valenciana en matèria de normativa lingüística, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que establix el contrari, en consonància amb l'ús que els valencians fem d'eixos plurals. La Gramàtica normativa valenciana disposa: «Els plurals en -ns són les formes clàssiques i etimològiques. En alguns substantius la forma de plural en -ns és general en el llenguatge espontani, motiu pel qual resulta preferible el seu ús: hòmens, jóvens. En altres casos, en canvi, són prou habituals els plurals en -s». Altres exemples en els traductors Salt.usu de marginació i/o menysvaloració de paraules usuals en la parla valenciana són «ahí», «assentar-se», «despagar», «divorç», «eixe», «javalí», «navaixa», «rellamp», «vullga» i, com he dit, centenars i centenars més, en una espècie de censura lingüística sibil·lina. Si volem que el valencià aconseguisca la condició de llengua normalitzada, a més d'altres actuacions indispensables de normalització lingüística, és imprescindible fomentar en l'Administració i en totes bandes un patró lingüístic identificador i assimilable, com el que s'inferix dels documents normatius i del model vehicular de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i deixar en un racó els Criteris, eixits de la DGPLGM, i el seu Salt.usu. I que torne l'antic Salt.
