Per què algunes criatures van aconseguir sobreviure a l'era mesozoica i els dinosaures pràcticament van desaparéixer? La troballa a la Patagònia argentina de multitud de restes d'animals i plantes promet ajudar a llançar més llum sobre un misteri encara per desentranyar.
Normalment, el descobriment de dues noves espècies de dinosaures durant una expedició ja adquirix gran rellevància per si mateix, però va passar a ser un assumpte menor quan a aqueixos fòssils els van seguir uns altres de mamífers, peixos, amfibis i fins i tot pol·len d'entre 65 i 70 milions d'anys d'antiguitat, just quan es va produir la gran extinció.
«Com a paleontòleg un sol descobrir grans dinosaures perquè són les restes que millor es veuen i són més fàcils de trobar, però tota aquesta fauna minúscula en general no apareix», explica Federico Agnolin, investigador del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (Conicet) argentí i un dels integrants de l'expedició.
El jaciment en qüestió, situat a la província argentina de Santa Cruz (sud) i amb vista a la famosa glacera Perita Bru, només va poder ser explorat en dues breus ocasions en 2019, i encara així ja permet als científics fer-se una major idea de com era la vida a la regió milions d'anys arrere.
«El que ens permet esta troballa no és tirar per la borda l'extinció dels dinosaures a causa del meteorit. La teoria del meteorit sembla ser la correcta, però el que ens permet saber és com van fer per a sobreviure determinats animals i per què uns altres es van extingir. Això ens pot ensenyar moltíssim de com sobreviuen les espècies a un hivern nuclear de milers d'anys», afirma Agnolin.
Una investigació que naix als 80
El recent descobriment té el seu origen en la dècada de 1980, quan el geòleg Francisco Nulo va visitar la zona i va trobar restes d'un dinosaure de coll llarg i 20 metres de longitud al qual ara han batejat com «Nullotitan glacialis». Enguany els va sorgir a investigadors que treballen a l'Argentina la «intriga» de visitar el lloc diversos anys després per a «redescobrir» a eixe enorme animal herbívor, i no sols van completar una part important del seu esquelet, sinó que, per a la seua sorpresa, van trobar múltiples peces que assemblen tot un ecosistema al seu voltant.
Van realitzar dos expedicions al gener i març de l'any passat en les quals van participar el Conicet, el Museu Argentí de Ciències Naturals i la Fundació Félix de Azara, i que van resultar ser tremendament profitoses, malgrat que la zona d'investigació els limitava pel seu difícil accés -sol per a arribar havien de caminar unes sis hores amb condicions climàtiques sovint adverses-.
