Enric Valor va morir un 13 de gener de 2001. Ahir va fer vint anys. Dissabte 18 de gener, més d'una dotzena d'entitats cíviques han convocat una jornada d'homenatge a l'edifici de La Nau, de València, a les 12:30, i una ofrena al cementeri, a les 11:00.

Per què? Valor va ser un dels tres intel·lectuals del segle XX que marcaren la resistència i la revifalla de la identitat dels valencians. Joan Fuster, en el camp de les idees, Vicent Andrés Estellés, en la poesia, i Enric Valor, en la narrativa i la divulgació lingüística. Testimoni i protagonista d'una època, de tot el segle XX. Des de la Castalla natal, va viure en primera persona la fi del món antic, la crisi de la fil·loxera que canvià de soca-rel el paisatge del camp valencià durant els anys vint. En deixar de ser propietaris rurals, la seua família es traslladà a l'Elda industrial i proletària, on participà de les lluites socials. Després, un joveníssim Enric Valor se'n va anar a la ciutat d'Alacant de la II República. Va ser ànima de la revista satírica El tio Cuc, amb l'objectiu de divulgar les Normes Ortogràfiques del 32 i d'impulsar un moviment valencianista a la ciutat sense precedents. La fidelitat per la llengua es posà a prova durant la postguerra. Tot i la repressió de la Dictadura i de la censura, formà part del reduït nucli valencianista que des del Cap i Casal provà de mantindre encés el caliu de la llengua. Compaginà la divulgació gramatical i ortogràfica, articles en premsa i publicacions, amb la passió que li donà major anomenada. Aconsellat per Manuel Sanchis Guarner, començà la recuperació de l'imaginari fantàstic valencià, amb la literaturització de les Rondalles Valencianes. Una empresa en què, a més de salvar els mots, com deia Espriu, va salvar-nos una part de l'ànima, la imaginació. Amb la democràcia, vingué la publicació de l'obra literària completa, de les narracions breus i del Cicle de Cassana, gràcies a l'espenta d'una dona extraordinària, l'editora Rosa Serrano. Va ser el temps dels reconeixements i els homenatges.

Vint anys després del seu traspàs, són diverses les iniciatives que mantenen viu el record de l'escriptor. Curiosament, ben bé totes des del sud. Com si Valor no haguera viscut més de cinquanta anys a la ciutat de València. La Càtedra Enric Valor de la Universitat d'Alacant impulsa, des de fa tres anys, la Fira de la Fantasia de Castalla, en homenatge a l'imaginari de les rondalles valencianes; treballa de valent a fer realitat una reivindicació històrica, la creació de la Casa Museu Enric Valor, que no acaba de trobar el suport necessari per les administracions; hi ha la Trobada de Contacontes de Penàguila, també en record de Valor; hi ha el Premi Enric Valor de Novel·la de la Diputació d'Alacant, el premi Enric Valor de Novel·la Juvenil de Picanya... fins i tot hi ha una cançó, de Dani Miquel, i un conte infantil que conta la seua vida, Estimem Enric Valor (Andana). I què en diríem de tants carrers i centres educatius amb el seu nom, arreu del País Valencià?

Enric Valor és una figura per a recordar i, sobretot, reivindicar. Forma part de l'imaginari valencià i, a hores d'ara, és tan conegut com alguns dels personatges de les seues rondalles. Han passat vint anys, sense Valor. Però continua més viu que mai, amb aquella vida vencedora del l'oblit que només gaudeixen els clàssics i els mites.