Hi ha una veu de dona que fa per tu de tot: et posa música, et saluda i t'avança l'oratge del dia en alçar-te del llit, et diu «bona nit» i et posa llum tènue i una cançó de bressol si vols per a endormiscar-te a la carta. La noció de «confort»: «absència de tot allò que pot constituir una molèstia o una incomoditat material, disposició de les coses adreçada a proporcionar un benestar físic més gran. Hotels amb gran confort» és òbviament relativa. Quan només teníem un canal de televisió o dos no era cap molèstia alçar-se per a canviar de canal; ni enteníem que ens calguera una veu per a dir-nos si havíem de trencar a l'esquerra o quina eixida de l'autopista era la bona si teníem un mapa que podíem llegir. Com sentencia Joan Francesc Mira en l'article «Patir calor»: «Vostès i jo, i tothom en aquest país de confort domèstic ben recent, ens hem fet còmodes i desmemoriats, queixosos i visiblement malcriats». El confort és tan plaent com desmotivador.
La psicologia ens parla de la «zona de confort» com un: «estat mental en què el subjecte es troba còmode i segur amb la seua vida, sense sotmetre's a pressions ni a riscos, però també sense experimentar incentius ni afrontar canvis, cosa que pot produir problemes psicològics com l'apatia». De fet, tots els gurus del canvi ens inciten a eixir de la nostra zona de confort, acceptar riscos i nous plantejaments; tot just el contrari que ens recomanava el refranyer: «No deixes sendes velles per novelles»; potser per això no se'n fan de refranys nous!
Però el concepte de confort com a sinònim de comoditat és molt nou; el primer sentit de la paraula era molt diferent i tenia a veure amb «confortar»: «donar ànim o consol en l'abatiment o el dolor, donar força, coratge o esperança. La teua companyia ens conforta. Intentà confortar-lo en aquells moments difícils». Com escriu Tirant a Plaerdemavida «Hon trobaré yo medecina per foragitar la mia cruel e inestimable dolor? E qui serà aquell qui confort puixa donar a la gran tristor mia?». Ara ens parlen d'empatia, d'escolta activa... totes paraules molt modernes per a explicar com ha de ser el nostre comportament en l'acompanyament d'un dol o en la gestió d'una crisi personal i ens oblidem de «confortar» i encara més «reconfortar» que ens parlen de fer el cor fort com la manera de resistir i fer-ho en companyia. Confortar amb una paraula, una mirada o compartint un plor o un silenci.
