El valencià «és una llengua minoritària que està minoritzada i, per això, cal promocionar-la». Així de clar es manifestava ahir Ramon Ferrer, president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Ferrer, a més, lamentava que es facen plans d'igualtat per a altres idiomes que ja estan implantats. En aquest sentit, defensava que tots els esforços «són pocs» per a la promoció de la llengua valenciana. Ferrer s'expressava així en la presentació, ahir dimarts, a les Corts, de la memòria de 2018 de l'AVL, de la qual va destacar, com a novetat, que és la primera vegada que els acadèmics voten acadèmics en la renovació dels membres, la qual cosa suposa «un gir copernicà» per a la institució.

El Diccionari de l'AVL registra 33 milions d'entrades i, en aquest, no només hi ha la definició de les paraules sinó també la veu per a donar a conéixer la pronunciació, indicava Ferrer en l'acte de presentació. El Ple ha anat incorporant, al llarg de deu sessions, paraules noves al Portal Terminològic Valencià (PorTerVal), aplicació informàtica que recull lexicografia especialitzada i neologismes que, atesa la seua naturalesa, no es poden incorporar (o no resulta adequat fer-ho) al Diccionari normatiu valencià.

«L'any 2018 ha evidenciat l'acceptació del Diccionari com a obra de referència entre els usuaris de la llengua», destaca l'AVL. Com en cada memòria anual, cal assenyalar nous rècords en les consultes telemàtiques d'aquesta obra normativa, ja que es va assolir la xifra de 13.366.369 consultes, enfront dels 9.684.269 de l'any 2017; és a dir, una mitjana diària de 36.620. Des de principis de febrer de 2014, quan es facilità l'accés informàtic al DNV, fins al 31 de desembre del 2018, el total acumulat de consultes és de 39.270.419.

Una altra novetat relativa al DNV que es produí en 2018 és que s'efectuaren els primers tràmits per a la incorporació d'enregistraments sonors dels lemes a la versió electrònica de l'obra. Així mateix, l'AVL ha continuat nodrint el Corpus Informatitzat del Valencià, una altra de les eines informàtiques de consulta obertes al públic, segons la memòria.

Sobre la funció d'À Punt, Ferrer l'ha qualificada de «fonamental», ja que «els d'Orihuela no s'assabenten que existeix Morella» i només un mitjà com una televisió pública pot fomentar l'ús del valencià, i «ho està fent», assenyalava ahir a les Corts.