Fa uns quants dies, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, en unes declaracions a La Sexta, digué: «El PP tiene que dejar de 'espolsarse' la responsabilidad de encima...». Em va encantar eixa interferència valenciana parlant en castellà, que de segur que ho van entendre en tota Espanya, perquè, a més, mentres pronunciava eixa paraula, gesticulava amb les mans amb els moviments propis d'espolsar-se alguna cosa de damunt. La vicepresidenta parla un valencià fluid i ben dolç. Alguna vegada l'he anomenada en esta pàgina com a usuària d'un llenguatge entenedor i comunicatiu (com també ho he fet amb altres líders i lideresses d'altres partits) i eixe 'préstec' lingüístic que es prengüé de la nostra/seua llengua va ser com una llicència, habitual en personatges públics que parlen més d'un idioma. En l'obra d'escriptors valencians en castellà abunden eixa classe de llicències.
El verb espolsar té diversos significats, principalment és «netejar de pols alguna cosa, normalment pegant colps amb un drap o espolsado»: «Agarra l'espolsador i espolsa la reixa del carrer». També té el sentit de «sacsar (alguna cosa) per a fer caure allò que té adherit o que li penja». Espolsem les branques o les rames d'un arbre per fer caure les olives, les garrofes, les taronges, a vegades, segons quin arbre siga, i les pleguem després. També, quan volem llevar-nos algú o algun problema de damunt, desentendre'ns, ens l'espolsem. I a això es referia la nostra vicepresidenta autonòmica quan deia que el PP s'espolsava la responsabilitat. Els sentits del nostre 'espolsar', en castellà se'ls repartixen 'sacudir', 'desempolvar', 'quitar', 'apartar'. En valencià, espolsant ja fem moltes coses, a banda que també sacsem, llevem, apartem, etc.
I un altre verb que a voltes se'ns cola parlant en castellà i de difícil i complicada traducció és 'empomar', que, com sabem, és «agarrar al vol (una cosa que cau o que es llança), sense deixar que arribe a terra»: «Ell em tirava les taronges i jo les empomava». I per analogia: «No portàvem paraigües i vam empomar la pluja». Fa uns pocs dies vaig sentir dir a una veïneta, adreçant-se a una madrilenyeta de vacacions en les Palmeres: «¡Ahí va, empoma la pelota, empómala!». A vore com diuen, en una paraula, 'empomar' en castellà! Per cert, que en el Diccionari de la llengua catalana empomen molt poc. En l'entrada 'empomar' diu «agafar una cosa pel pom», com a exemple: «Empomar l'espasa». I prou. En valencià empomem més i més variat. Uns altres verbs privatius del valencià, sense traducció directa al castellà, són, entre altres, 'redolar' (o 'regolar'): «caure per un pla inclinat pegant voltes», 'esgolar-se': «deixar anar avall per un pendent llis».
I perdonen la reiteració a citar el traductor del Salt.usu, de la Direcció General de Política Lingüística, però no coneix cap de les paraules tractades hui ('espolsar', 'empomar', 'redolar'/'regolar', 'esgolar-se'), com ocorre amb tantíssimes altres ben genuïnament valencianes; les marca com a desconegudes. Si el traductor Salt.usu fora un mestre ningú l'enviaria a impartir valencià en les escoles. No en sap prou. L'enviaríem a ell a escola, a vore si n'aprén més.
En curt
El verb 'espolsar' té diversos significats, principalment és 'netejar de pols alguna cosa, normalment pegant colps amb un drap o espolsador'. També té el sentit de «sacsar (alguna cosa) per a fer caure allò que té adherit o que li penja». Quan volem llevar-nos algú o algun problema de damunt, desentendre'ns, ens l'espolsem. 'Empomar'és «agarrar al vol (una cosa que cau o que es llança), sense deixar que arribe a terra». 'Redolar' (o 'regolar') és «caure per un pla inclinat pegant voltes», 'Esgolar-se', és «deixar anar avall per un
pendent llis».
