L'Organització Mundial per a la Salut (OMS) acaba de declarar erradicada (llevada radicalment) la poliomielitis a l'Àfrica. Nigèria, l'últim país on s'havien declarat casos, fa quatre anys que no en té gràcies a una intensa campanya de vacunació contra una malaltia vírica i sense tractament. Encara no està del tot continguda perquè a Pakistan i Afganistan encara hi ha rebrots, però ara el 90 per cent de la població del planeta està lliure d'un dels grans malsons dels pares cada primavera.
Les epidèmies de pólio deixaven seqüeles terribles i podien arribar a causar la mort. El segle XX va ser una carrera contrarellotge per aconseguir la vacuna. En desenvoluparen dos; primer Jonas Salk, el 1953, una injectable i, una dècada després, Albert Sabin creà la vacuna que es pren per via oral. A Espanya, el franquisme es negà a fer una vacunació massiva i gratuïta fins a l'any 1964, quan ja s'havia escampat la darrera epidèmia, que deixà 12.000 xiquets amb recialles terribles de per vida i més de 2.000 morts. Des de 1975 forma part del calendari vacunal infantil, però jo encara recorde la dosi de la vacuna de Sabin dissolta en un terròs de sucre. La meua generació, les nascudes el 1965, fórem també les primeres xiquetes que rebérem la vacuna contra la rubeola, l'any 1976. No sé què em va impressionar més si una vacuna per a evitar que tinguérem una malaltia que afectava el fetus o el fet que ens punxaven en xeringues d'un sol ús. Estàvem escandalitzades de la despesa ocasionada, acostumades a la xeringa de vidre i l'agulla desinfectada amb alcohol ardent en un cotó-en-pèl amb què ens havien punjat fins aleshores.
Les amenaces del nostre món tenen orígens diversos: el clima, la sobreexplotació, les desigualtats... i la forma d'actuar no està escrita en cap lloc. Podem equivocar-nos i reprendre el camí, però el que sí que ens ha de quedar molt clar és que qualsevol acció que emprenem ha de ser global. No podem pensar que només cal actuar en una part del món. Els moviments antivacunes no són un dret, una expressió lliure de disconformitat, són un risc per a la salut de tots. Hui ja no parlem de la verola, la pigota, que deixava cegues les persones. Ni recordem que la vacuna contra el còlera que delmava les nostres terres la inoculà el doctor Ferran per primera vegada de forma massiva a Alzira i ha salvat milions de vides en el sud-est asiàtic. Assegurar la salut ha de ser un propòsit universal.
